Mare de Déu de l’Esperança del castell de Cartellà (Sant Gregori)

Situació

Antiga capella del castell, molt modificada per la seva llarga destinació a magatzem agrícola.

F. Tur

El castell de Cartellà és a 1 km del nucli de Cartellà, una població situada a 11 km de Girona per la carretera de Canet d’Adri. El castell, que es troba a la confluència de les rieres de Gàrrep i de Pedrola, és actualment un mas, i la capella, separada d’aquest, és utilitzada com a magatzem.

Mapa: L38-12(295). Situació: 31TDG807515. (JAA-MLlC)

Història

Aquesta església, capella del castell, és una construcció dels segles XII i XIII. La seva història seguí les mateixes vicissituds del castell que fou seu de la família homònima. Apareix en un document de l’any 1283 en el qual Galceran de Cartellà i la seva muller fundaren un benefici a l’altar de Santa Maria. (ASA)

Església

Planta de l’església, avui sense culte, consolidada fa segles per assegurar l’estabilitat.

R. Vidal i R. Castells

La capella de la Mare de Déu de l’Esperança o de Santa Esperança és un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó, de perfil rebaixat, que sembla correspondre a una de les reformes que hi hagué a l’edifici, i capçada a llevant per un absis semicircular que s’hi obre a través d’un senzill plec que fa la gradació.

El conjunt ha estat transformat a causa de les reformes i els afegitons, la majoria realitzats per tal d’adaptar-lo al nou ús agrícola; tanmateix, el seu estat de conservació és acceptable. Fruit d’aquestes reformes és el sobrealçament de l’edifici, la transformació de la porta adovellada, situada al mur de migdia, convertida en rectangular, la construcció d’unes escales, en aquest mateix mur, per a accedir a les dependències construïdes a la part de l’absis, i el rellotge de sol de la façana meridional.

L’església sembla que tenia tres finestres de doble esqueixada, una a l’absis, una altra al mur de migdia, i la tercera al mur de ponent, damunt del qual s’alça un petit campanar d’espadanya d’un sol ull.

L’aparell és de petits carreus escairats, disposats formant filades força regulars, cosa que el diferencia de l’aparell del sobrealçament, que és de reble, i on s’obre una quarta finestra. L’interior és totalment emblanquinat, amb decoració pictòrica imitant carreus a l’absis i a la part baixa dels murs. L’obra original s’avé amb les formes de l’arquitectura del segle XII avançat i probablement fou construïda ja al segle XIII. (MLlC-JAA)

Bibliografia

  • Monsalvatje, XVI, 1908, pàg. 75.