Situació
Interior de l’església on s’aprecia l’arc ultrapassat que dona accés al presbiteri.
ECSA - A. Roura
Angle sud-est d’aquesta església amb la capçalera preromànica i la nau allargada posteriorment vers ponent.
ECSA - J.L. Valls
És situada sobre un pla de la riba esquerra del riu de la Maçana, a l’entrada de les gorges de la vall de Sant Martí, i sobre una antiga via romana secundària que es dirigia vers el coll de la Carbassera (alt: 1 000 m) i el coll del Pal (alt: 899 m).
Mapa: IGN-2549. Situació: Lat. 42° 31’ 23,4” N - Long. 2° 59’ 20,4” E.
Hom arriba al llogaret de la Pava i a la seva església per un camí que arrenca de la carretera D-2 i va cap al poblat de la Vall.
Història
Aquesta antiga església parroquial del lloc de la Pava (topònim documentat des de l’any 1128) era primitivament dedicada a sant Alexandre (parrochia S. Alexandrí de Pausa, 1339). La primera referència a un prevere de la Pava, Pere Rei, és del 1286. Coneguda, al segle XVII, amb el nom de Santa Maria de la Pava (1675), fou objecte d’un greu conflicte entre els ardiaques del Vallespir i els senyors de Sureda, els quals se’n disputaren la senyoria, al mateix temps que la del castell d’Oltrera, que dominava l’entrada de la vall.
Al segle XIX, amb ocasió d’una ampliació, fou dedicada a sant Ferriol.
Església
Planta de l’església amb la hipòtesi de les diferents fases constructives que defineixen la seva estructura.
R. Mallol, segons informació de C. Gendre
És una església d’origen preromànic: nau única reconstruïda al segle XI (hom distingeix netament, sobretot a la paret nord, la represa de les maçoneries) i prolongada vers ponent al segle XIX, coronada per un absis de planta de ferradura.
La porta d’entrada, a la façana occidental, amb la llinda sobre brancals monolítics, sembla una reutilització de la porta preromànica primitiva.
La nau presenta una volta de canó de perfil semicircular, mentre que l’absis de planta de ferradura ha conservat l’arc triomfal de ferradura preromànic, amb el naixement endarrerit dels brancals. La finestra absidal —modificada externament— és de simple esqueixada. Les finestres de la part romànica de la nau foren refetes al segle XIX.
L’aparell és de carreu petit, simplement desbastat, col·locat en filades uniformes, entre les quals alternen filades soltes de peces col·locades inclinades, com la meitat d’un aparell d’espiga, que no abasten tota la longitud del mur. Les cantonades són formades per carreus ben tallats, de mida molt superior a la resta del parament.
Bibliografia
- Cazes, 1990, pàg. 95.