Situació
Vista de conjunt i detall de les ruïnes d’aquesta notable església on s’aprecia l’arrencada de les voltes i els arcs ultrapassats.
ECSA - J. Ponsich [dreta] i A. Roura [esquerra]
L’església de Santa Maria del castell d’Oltrera, dins el conjunt extens de restes de la fortalesa, és situada a l’extrem de migdia del recinte superior, en el cimal del turó rocallós i acinglerat.
Mapa: IGN-2549. Situació: Lat. 42° 31’ 0,6” N - Long. 2° 58’ 49,2” E.
L’itinerari per a arribar al castell i l’església és el mateix descrit en la monografia precedent. (PP)
Història
Aquesta església no s’ha de confondre amb la propera capella de la Mare de Déu del Castell, al territori de Sureda.
És esmentada per primera vegada el 1042, any en què va rebre un llegat testamentat. El 1100 un document testifica que era servida en aquell temps per Bernat Ramon, capellà, i tres clergues, Pere Enric, Gausbert Oliva i Giralt.
Al segle XIV, i probablement abans, l’ardiaca del Vallespir era titular de la capellania de Santa Maria d’Oltrera. La barreja i confusió dels drets dels ardiaques del Vallespir i dels senyors de Sureda sobre Oltrera havia de provocar processos entre els uns i els altres, almenys des del 1593 i fins al 1621. S’arribà fins i tot a escaramusses, que obligaren a intervenir al veguer del Vallespir i al governador de la província. Tot i una sentència judicial favorable a l’ardiaca, el conflicte ressorgí l’any 1667 i una vegada més el consell sobirà donà la raó a l’ardiaca. Finalment, aprofitant el conflicte francoespanyol del 1675, Joana de Bearn, senyora de Sureda, obtingué del capità de la guarnició francesa d’Oltrera tot el mobiliari de la capella, les campanes, els ornaments i fins i tot la imatge de la Mare de Déu (obra del segle XIV) i tot fou transportat a Sureda. Els anys següents, la mateixa senyora feu construir al territori de Sureda (un centenar de metres a l’oest del castell) una nova capella, dita des d’aleshores Mare de Déu del Castell. Des d’aquell moment, la capella del castell d’Oltrera restà deserta i abandonada. Molt més tard va ser desmuntat el portal de marbre del segle XII, amb capitells esculpits, i tot fou reutilitzat per a una porta lateral de la nova capella, però de manera totalment aberrant (probablement al començament del segle XIX). (PP)
Església
Planta i reconstrucció de l’àmbit d’aquesta malmesa església.
B. Bofarull i J. Badia
És una església d’una sola nau capçada a llevant per un absis de planta de ferradura ben marcada, força aprofundit. Tot el costat de migdia i sobretot l’absis es drecen al caire mateix de la penya. Per a aixecar l’absis hom hagué de construir un basament a manera de plataforma trapezial que destaca molt vers el SE. Així doncs, aquest absis de planta de semicercle ultrapassat es dreça sobre d’una base carrada.
L’església era totalment coberta amb volta. A la nau, la volta era de canó una mica ultrapassat, de la qual encara queda bona part de la curvatura sobre ambdós murs laterals. La nau de l’absis era de quart d’esfera allargada i resta un fragment de la curvatura al costat nord. Aquestes voltes tenen banquetes a la línia d’arrencada i vestigis de les llates de fusta de l’encofratge. Un arc triomfal, a l’entrada del presbiteri, era lleugerament ultrapassat, sobre muntants avançats que formaven dos pilars de força robustesa. Queda sencer el del costat de tramuntana amb l’inici de la corba de l’arc, unes poques dovelles ben tallades en pedra sorrenca.
En el mur lateral del costat nord de la nau hi ha el gros esvoranc deixat en arrabassar la portada de marbre romànica que fou col·locada en el proper santuari de la Mare de Déu del Castell. Per les característiques topogràfiques era impossible una entrada pel costat de migdia. El frontis i més de la meitat del mur de l’absis són les parts més arruïnades de l’edifici. A l’absis, hi resta el costat nord de la finestra que s’obria al fons. Era d’una sola esqueixada, força alta, amb arc de mig punt. Uns pocs vestigis demostren que les testeres de ponent i de llevant de la nau eren destacades per sobre del nivell de la coberta.
A la base del mur de tramuntana de la nau queda al descobert una potent banqueta de fonamentació i, adossat al mur, la resta d’un banc corregut d’obra. El paviment de l’església ha estat visiblement remogut i destruït, segurament a causa de les “excavacions” que hom hi ha fet tot cercant una cripta inexistent de la qual parlava el pare Camós al segle XVII.
L’aparell dels murs d’aquesta església és de pedres només desbastades i lligades amb una argamassa molt ferma que resta visible a les juntures. S’han disposat força irregularment, amb tendència a la sedimentació horitzontal i també formant rengles d’espiga ben marcada o bé inclinades en un sol sentit. A les cantonades i als pilars d’arc s’han emprat blocs de pedra més escollits per les formes allargades, col·locats al llarg i de través. Els forats de bastida quadrangulars perforen els paraments, a diferents nivells; en els murs de l’absis i de migdia de la nau ja apareixen a la base, pel fet d’aixecar-se just a l’esglaó de la penya. Els paraments eren recoberts d’enlluït de calç, dels quals queden restes sobretot a l’interior. A la volta de la nau hi ha un gran fragment de paviment en opus testaceum, sens dubte procedent d’un edifici més antic, que hi ha estat utilitzat com a material de construcció.
L’església fa 13,75 m de llargada total i 5,75 m d’amplada a la nau (mides exteriors).
Hom pot datar-la al segle X, per les característiques que hom pot observar-hi encara: la planta de ferradura de la capçalera, l’arc escanyat o de muntants avançats, el tipus de voltes i l’aparell en opus spicatum. (JBH-BBG-ECV-PGF-MDPC-BR)
Portada
Portada de l’ermita de la Mare de Déu del Castell (Sureda) on han estat reaprofitats els elements de la portada de l’antiga església del castell d’Oltrera.
ECSA - A.Roura
Reconstrucció ideal, a escala 1:40 de la portada de l’antiga església del castell.
B. Bofarull i J. Badia
En la porta lateral de la capella de la Mare de Déu del Castell, a Sureda, es conserven, reaprofitats, però mal col·locats, alguns elements esculpits que originàriament havien ornat la portada de la primitiva església del castell. Aquesta decoració, treballada sobre marbre, és constituïda per una arquivolta amb relleus, una base de columna i dos capitells amb figuració.
L’arquivolta, de secció semicilíndrica, presenta una decoració a manera d’espiral o a base de canaletes de mitja canya amb elements florals inserits. Al damunt s’hi ha col·locat un timpà llis que té les mateixes mides que l’interior de l’arcada. A banda i banda del timpà i encastats en el mur hom troba els dos capitells; a sobre hi ha, també encastada, la base de columna que mostra, només en un dels angles, un griu.
Detall de dos capitells i una base que formaven part de la portada d’aquesta església i que han estat reutilitzats i disposats arbitrària menten la nova capella del castell.
ECSA - B. Cellerier
Un dels capitells, el situat a l’esquerra de la porta segons l’espectador, mostra als angles figures de lleons alats i al centre de la cara avui visible un rostre humà. La composició és pràcticament idèntica a la d’un capitell de Sant Genís de Fontanes, amb els animals de crineres trenades i les màscares —rostres— centrals, de nas llarg i ulls trepats. L’astràgal és en espiral.
L’altre capitell mostra figures d’àguiles als angles, el cap de les quals s’inscriu en una fulla circular de folíols divergents. Al centre hi ha un personatge que porta un barret idèntic al de la figura del capitell de Sant Genís i una túnica, de plecs triangulars, semblant a la del personatge d’un capitell de Sant Andreu de Sureda, avui conservat a Santa Coloma de Cabanes, i d’un altre de Sant Martí del Canigó, ambdós de composició idèntica a la del capitell que ara s’ha descrit.
Així doncs, cal relacionar aquests elements, quant a factura, amb el taller del claustre de Sant Andreu de Sureda, com també amb tots els capitells esmentats abans. (MDu-PP)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Camós, 1657
- Reart, 1835
- Henry, 1842
- Monsalvatje, 1915, vol. 24, pàgs. 13-14
- Nogués, 1970-71, pàssim
- Ponsich, 1980b, pàg. 26
- Cazes, 1990, pàg. 47.
Bibliografia sobre la portada
- Soubielle, 1924
- Durliat, 1948-54, III, pàgs. 30-33
- Buron, [1977] 1980, pàg. 352.