Situació
Base de la torre d’aquest antic castell (a dalt), situada a la part més alta de l’extrem nord-oest del turó de Savella; i un aspecte de les ruïnes del despoblat, mig amagades pel bosc (a baix).
ECSA - J. Bolòs
Al cim d’un turó, a l’est de la rasa de Forès, hi ha les restes d’un castell i d’un poble medieval abandonat, i al seu costat, l’església de Sant Pere de Savella. Aquest indret és, per tant, situat a l’extrem meridional dels altiplans segarrencs, prop de la població de Forès.
Mapa: 34-15(390). Situació: 31TCF539979.
Per a arribar-hi es pot anar partint de Forès pel sender de GR-7-1, que després d’haver fet un recorregut aproximat de 4,5 km, arriba al despoblat de Savella. També s’hi pot accedir per la carretera local T-224, que de Santa Coloma de Queralt es dirigeix a Guimerà; dos quilòmetres després d’haver passat la població de Vallfogona de Riucorb, hom troba el molí de la Cadena. A mà esquerra d’aquesta construcció surt un camí que és el que cal seguir; un cop fets quatre quilòmetres s’arriba al llogaret de Fonoll, i des d’aquí, en un recorregut de 3 km més, al despoblat de Savella. (FEB)
Història
L’indret de Savella fou poblat des de molt antic, i en els documents medievals que s’hi refereixen consta sovint esmentat com a Ipsa Vetula. Una de les primeres mencions del seu castell —entorn del qual s’aglutinà el petit nucli de població medieval— figura en una escriptura datada l’any 1079 amb què el comte de Barcelona, Ramon Berenguer II, atorgà a Bernat Amat i als seus la quadra de Pual, inclosa dins l’extens terme del castell de Forès, la qual donà origen al poble de la Sala; entre les afrontacions territorials que es descriuen en l’escriptura respecte a l’esmentada quadra, es fa menció del castro Veiga, que cal identificar amb el castell de Savella.
L’antic poble de Savella disposà d’una església pròpia, dedicada a sant Pere, la qual avui dia constitueix la resta més vistent de l’antic poblat.
Tot i la colonització primerenca del lloc, Savella no fou mai un poble amb gran nombre d’habitants, ja que la proximitat amb Forès, vila molt més pròspera, estroncà el seu desenvolupament.
A la darreria del segle XIV, l’any 1385, el monestir de Santes Creus adquirí el lloc de Savella, entre molts d’altres d’aquesta zona, i el 1497, l’abat de l’esmentat cenobi, Pedro de Mendoza, li atorgà una carta de poblament per tal de redreçar el poblament en l’indret, que havia quedat força minvat després dels estralls de la Pesta Negra.
De fet, és opinió comuna dels estudiosos d’aquella àrea de la comarca que el lloc de Savella davallà el seu poblament a partir de la Pesta Negra, i que tots els esforços dels abats de Santes Creus per a tornar a colonitzar l’indret foren inútils, ja que a partir de llavors hi visqueren una mitjana de quatre famílies. Tanmateix, la senyoria sobre Savella fou del monestir de Santes Creus fins a la desamortització del segle XIX. (MLIR)
Castell
Planta, a escala 1:400, de l’estat actual de les ruïnes del castell i del vilatge.
J. Bolòs
El castell és situat a la part més alta, a l’extrem nord-oest del turó de Savella. L’element central són unes minses restes d’una torre de planta circular. Només podem veure la cara interior d’aquesta construcció, que és feta amb carreus de mida no gaire gran (per exemple, de 15 cm × 25 cm), ben col·locats en filades. El seu diàmetre intern és de 170 cm. El gruix del mur devia ésser força gran, tot i que actualment és impossible de determinar.
Actualment, aquesta torre resta al cim d’una espècie de mota, segurament natural, amb una alçada d’almenys 5 m, en relació amb tot el que hi ha al seu entorn.
Situada al centre d’un recinte força ampli, que delimita tot aquest sector castral del turó, aquest recinte té una longitud —de NW a SE— d’uns 35 m i una amplada d’uns 24 m. El gruix d’aquesta muralla és d’1 m. En alguns trams, com per exemple el NE, és rectilínia; en d’altres sectors és més corba, com a l’extrem nord. A la banda meridional hi ha un sortint, una espècie de barbacana, amb una amplada interior d’uns 4,5 m i que sobresurt uns 10 m del conjunt de la façana SW. A la banda més occidental, ara podem veure que dos trams de mur no acaben d’enllaçar, potser perquè hi havia un accés o potser perquè hi manca un tros de paret. Cal dir que mentre que en alguns sectors aquesta muralla perimetral es conserva en una alçada d’uns 2,5 m, en altres trams amb prou feines s’endevina sobre el terreny (així a la banda NE). El sector més mal conservat és l’oriental, on el mur devia arribar fins al vall que separava l’espai castral de l’espai pobletà (i potser en algun moment el travessava i tot). Aquesta muralla del castell és feta amb carreus més aviat grans, lleugerament escairats i col·locats en filades.
Podem assenyalar que en el cos sortint de la banda SW hi ha, al mur de ponent, un petit armari encastat a la paret que fa 40 cm d’alt per 55 d’ample i que té una profunditat de 40 cm.
A la banda NW del recinte hi ha, així mateix, una construcció adossada a la muralla, amb una planta trapezial, que fa uns 7 m de llarg per uns 5 m d’ample.
D’acord amb les seves característiques podem suposar que la torre circular degué ésser feta al final del segle XI; segurament en una data propera al moment en què es feu la torre de Torlanda. En un moment proper a aquest es degué fer la resta de la fortificació. (JBM)
Vilatge
Mapa de l’espai que depenia del vilatge de Savella, ocupat sobretot pel bosc i per camps o feixes destinats als conreus.
J. Bolòs
El lloc de poblament s’estenia entre el castell i l’església de Sant Pere. Més enllà del castell, entre el mur del castell i el del poble, hi havia un vall amb una amplada d’uns 6 m. Pel que fa al poble rònec, actualment, el mal estat de conservació de les seves restes fa difícil una interpretació segura dels diversos elements que componien aquest vilatge. Podem, però, assenyalar alguns aspectes.
L’espai pobletà tenia una longitud —de NW a SE— d’uns 30 m i una amplada d’uns 16 m. Aquesta amplada és més gran a la banda del vall —o del castell— que no pas a la banda de l’església. Sembla que restava tancat dins d’una muralla. Cal dir, però que també hi ha un mur transversal, amb un gruix de 100 cm, que parteix aquest espai pobletà per la meitat, a uns 17,5 m del vall. Llevat dels murs perimetrals i d’aquest mur transversal, els altres tenen un gruix d’uns 75 cm, tal com és normal en aquests tipus de construccions pageses.
Cal assenyalar, així mateix, el fet que a la banda del SW sembla com si hi hagués un doble mur, separat uns 2 m, que podia correspondre a un carrer. També convé d’assenyalar que alguns d’aquests murs perimetrals són fets amb carreus força ben tallats i ben arrenglerats en filades.
Intentar de distingir l’organització interna d’aquest espai sense fer cap excavació arqueològica és molt difícil. Sembla com si en el sector o meitat més nord-occidental hi haguessin unes cambres més àmplies, i en la meitat més propera a l’església les estances fossin més petites i amb una planta més quadrangular. Cal dir també que en tot el conjunt hi ha poc més de 10 cambres o espais que podien correspondre a llocs d’habitatge. Anar, però, més enllà en les deduccions —i suposar que hi vivia un cert nombre de famílies pageses— és més agosarat.
Com a conclusió podem dir que aquest poble era clos, com el castell, per unes gruixudes muralles, també amb uns 100 cm de gruix. Potser el nucli primerenc era el més proper a la zona del castell. En aquest espai podrien viure com a màxim unes 4 famílies. Potser després s’hi afegí el sector més proper a l’església, on hi podia haver com a màxim dos o tres habitatges més.
Cal esmentar també que a la banda sud-est d’aquest espai pobletà hi ha restes d’altres construccions. A uns 6,5 m de la muralla hi ha una paret o marge, a uns 10 m n’hi ha una altra. Uns 10 m més avall hi ha un mur gruixut (uns 90 cm) d’un habitatge o una fortificació; encara uns 6 m més enllà hi ha una altra paret gruixuda. Cal dir que en tot aquest sector exterior hi ha un gran nombre de pedres disperses.
A més, segurament les restes d’una construcció que encara podem veure prop de l’església corresponen a la rectoria, situada ja fora del clos pobletà.
En conjunt, doncs, a Savella sembla que es tracta d’un vilatge fortificat, construït cap al final del segle XI o l’inici del segle XII, en un moment que a causa de la inseguretat hi hagué una fortificació prèvia de tot el conjunt del lloc de poblament. La fortificació del vilatge i l’estret lligam entre aquest lloc de poblament i el castell annex en són uns dels trets més característics. Només, però, una excavació podria aclarir el repartiment i l’ús dels diversos espais d’aquest presumible recinte pobletà. De fet, podem establir unes certes comparacions amb altres pobles de la frontera catalana més occidental, com pot ésser Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall, on una muralla defensa tot l’espai pobletà, situat sota el castell, Sant Llorenç d’Ares, Alberola Vella, etc. En aquest cas de Savella no veiem tan clarament, però, la distribució interna d’aquest espai inferior, potser a causa del fet que les cases eren adossades les unes amb les altres. (JBM)
Bibliografia
- Capdevila i Miquel, 1936, V, pàgs. 166-167
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 384-385
- Español, 1991, pàgs. 263-271.