Situació
Aquestes rescloses eren situades al llit del Tordell o riera de Sant Cugat, a mig camí entre Sant Cugat del Racó i la Rovira de Castelladral. Long. 1°47’10” - Lat. 41°54’20”. S’hi pot anar, per camins carreters, des d’aquests dos indrets o bé des del km 51 de la carretera de Súria a Balsareny.
Rescloses
Pla de les rescloses situades en una roca que hi ha al llit del riu Tordell, entre Castelladral i Sant Cugat del Racó. La zona tramada correspon als trossos actualment coberts de terra.
J. Bolòs
Encara en el segle actual s’han construït rescloses de fusta. Es feien uns forats rectangulars i grossos a la roca, que servien de base de l’estructura de bigues, travessers i gleva. Aquestes rescloses eren, però, una pervivència de formes més antigues, els orígens de les quals cal anar-los a cercar, segurament, a l’alta edat mitjana. És probable que algunes de les rengleres de clots o forats que hi ha a les roques d’algunes rieres siguin d’aquesta època, especialment —encara que això només és una hipòtesi— les que tenen els forats rodons i petits.
En una gran roca plana, situada al llit de la riera que hi ha entre Sant Cugat del Racó i Castelladral, podem veure l’existència de diverses rescloses antigues i també de canalitzacions excavades a la roca. Tot i que faci de mal assegurar, és possible que alguns dels forats que hom hi veu fossin fets durant l’època preromànica o romànica.
Al nord-est hi ha un primer rengle de 18 forats localitzats. L’aigua que s’acumulava a la resclosa era conduïda vers el final de la roca —a migjorn—, on hi ha un salt d’uns 4 metres. Cal suposar que aquí hi devia haver la mola, aixoplugada per algun tipus de construcció. Creiem que aquests molins primitius —com actualment s’esdevé en els molins fariners pirinencs— no devien tenir bassa; una canal inclinada devia fer moure un rodet horitzontal.
En la mateixa època, o més tard, més cap al sud es feren diverses altres rescloses.
A l’extrem sud-oest de la gran roca veiem clarament els forats d’almenys dues rescloses més. Una primera, la més propera a la suara descrita, amb uns 9 clots, possiblement fou feta durant la baixa edat mitjana o en l’època moderna; una de segona, que és probable que sigui més antiga, té 22 forats localitzables actualment.
A més, més cap a ponent hom veu encara una altra línia —doble?— de clots, que podria correspondre a una quarta resclosa. El fet que l’extrem de la roca s’esquerdi i caigui d’una manera progressiva en dificulta, tanmateix, l’estudi.
Cal cridar també l’atenció sobre l’existència de diversos recs cavats a la roca. Una canalització sembla com si unís les aigües de la resclosa segona amb les de la primera (d’oest a est); a ponent, també hi ha dues canalitzacions més que van de nord a sud.
Totes aquestes rescloses pot ésser que pertanyessin a un mateix molí o, fins i tot, pot ésser que, en un mateix moment, hi haguessin dues moles funcionant. Cal pensar, però, que els edificis, a causa de restar tan a prop del curs de la riera, devien tenir una vida molt efímera, essent fàcilment destruïts per qualsevol riuada forta.
Bibliografia
- Jordi Bolòs i Masclans, Miquel Fàbregas i S Abater: Els molins de la conca mitjana del Llobregat durant l’alta edat mitjana. I. Introducció, a “Quaderns d’estudis medievals”, vol. 1, any III, núm. 9, setembre 1982, pàgs. 556-568.
- Jordi Bolòs i Masclans, Miquel Fàbregas i S Abater: Els molins de la conca mitjana del Llobregat durant l’alta edat mitjana. II. Exemples, a “Quaderns d’estudis medievals” (en curs de publicació).
- Jordi Bolòs i Masclans, Josep Nuet i B Adia: Els molins fariners, Ketres, Barcelona 1983.