El poble de Siscar s’alça a la solana d’un esperó rocós al marge dret del riu de Queixigar. Malgrat la manca de dades documentals podem suposar que, en un primer moment, el lloc de Siscar era adscrit al castell de Casserres i foren els veïns senyors d’Entença els encarregats de la seva organització. A partir de mitjan segle XII, les referències del castro i castello de Siscar són força abundants amb motiu de l’establiment en aquest lloc d’una comanda hospitalera, a la qual Hug d’Entença, fill de Jussiana d’Entença, donà l’any 1176 el castell de Siscar.
La castlania era en poder d’un llinatge provinent del veí poble de Falç; Arnau Berenguer I, casat amb Arsenda de Siscar, es cognomenava indistintament Siscar (1150) i Falç (1159). Aquesta, amb el seu fill Arnau Berenguer II de Siscar, atorgaren l’any 1167 a la comanda hospitalera els drets que tenien a l’església de Santa Maria, i tot seguit aprovaren totes les donacions que en endavant fossin fetes als llocs de Siscar i Falç. L’any 1214 el cavaller Ramon de Siscar, que arribarà a ser bisbe de Lleida, professà com a germà hospitaler aportant totes les terres, cases i drets que li corresponien al castell de Siscar. Posteriorment, l’any 1230, la comanda de Santa Maria de Siscar arrodoní els drets sobre la castlania mitjançant una donació de Guillem de Llordà i la seva muller Guillema.
Els Siscar prosseguiren per la seva banda amb aquest cognom que, certament, gaudí de gran difusió per tota la comarca. Els seus successors continuaren amb la senyoria de Falç i acaptaren diverses castlanies comtals com Entença o Viacamp.
L’antic castell medieval de Siscar figurava encara en actiu a l’època moderna, moment en què va ésser substituït per un notable casal fortificat, bastit al segle XVI. Actualment es coneix com la casa Castell i es dreça vora l’església parroquial, presidint el grup de cases que formen el poble.