Situació
Vista del sector nord de l'església, amb l’absis romànic primitiu esdevingut paret de tanca del cementiri.
ECSA - J.A. Adell
Les ruïnes de l’església de Sant Donat són al costat del gran casal de Puigverd, situat entre el barranc del seu nom i el de la Figuera. En una part de la nau de l’església enrunada es bastí el temple actual, sota la mateixa advocació.
Mapa: 31-12 (288). Situació: 31TBG865673.
Per a arribar-hi cal agafar la carretera N-1311 de Benavarri a Barbastre. Un cop passat Aler s’ha d’agafar un camí a mà dreta que surt de l’altra banda del pont que creua el barranc de Puigverd. (JBP)
Història
Del lloc de Puigverd és originari un important llinatge homònim documentat des del segle XII. L’indret fou centre d’una senyoria que s’estenia pels dos vessants de la serra del Castell de Llaguarres, i des de la Terreta fins a Montsó, passant per Jusseu.
L’administració del temple de Sant Donat estigué més o menys vinculada a l’església de Santa Maria de Llaguarres, finalment priorat de Sant Vicenç de Roda. L’any 1275 el bisbe Guillem de Montcada concedí a la canònica els delmes de les esglésies de Puig-Verd i Llaguarres.
A la darreria del segle XV, l’any 1493, l’ardiaca de Ribagorça capbrevava a l’església de Sant Donat, segons les mesures de Saragossa: 2 faneques de blat, 2 de civada, 2 més d’ordi, mitja de mixtura i l’onzè de les quartes episcopals. D’ençà de l’edat moderna i fins a la desamortització del segle XIX l’església de Sant Donat de Puigverd consta en poder de la comunitat eclesiàstica de Benavarri. (JBP)
Església
Planta del temple, on es pot observar la disposició de la capella actual, que talla transversalment l’antiga nau romànica.
J.A. Adell
És un edifici totalment transformat, fins al punt que els murs de la construcció medieval, mancats de la seva part alta, sostre i coberta, formen avui els murs de tanca del petit cementiri, mentre que en el sector central de la nau es construí la capella actual orientada de nord a sud.
Aquesta capella és un petit edifici d’una nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat, sense absis diferenciat, llevat d’un petit reclau en el mur oest. La volta depassa, pel costat nord, els murs de la primitiva església, dels quals es veu perfectament com s’allargaven cap a ponent, més enllà dels murs de l’actual capella.
L’edifici original era d’una sola nau coberta amb volta de canó, i rematada a llevant per un absis semicircular precedit d’un arc presbiteral. La porta devia obrir-se en el mur sud, on hi ha la porta de la capella actual. En la mateixa façana hi ha una finestra d’una sola esqueixada, mentre que al centre de l’absis es conserva, malmesa, una finestra de doble esqueixada.
L’aparell és molt uniforme, format per carreus ben tallats, disposats en filades molt ben ordenades amb la interposició de filades de través, palesant les fórmules constructives pròpies de l’arquitectura de la plenitud del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Yela, 1932, doc. 20, pàgs. 74-75
- Iglesias, 1985-88, vol. 1/3, pàg. 263