La capella de Sant Medir, ara convertida en santuari, es troba a l’antiga vall de Gausac o de Sant Medir, als vessants de la serra de Collserola, al sud del terme municipal. Existia ja el 1046 i consta que l’any 1084 fou dotada pels monjos de Sant Cugat, els quals n’exercien la senyoria. La dependència del temple de Sant Medir del cenobi santcugatenc és ratificada per una escriptura de confirmació de béns atorgada a la dita comunitat pel papa Calixt II l’any 1120, en la qual, entre les nombroses propietats i esglésies que posseïa, se cita la de “S. Emeterii”.
Es desconeix el moment històric en que la capella de Sant Medir adquirí la categoria de parròquia, però consta ja com a tal l’any 1367. Formava part llavors de les cinc parròquies del terme del monestir de Sant Cugat, i posteriorment, al segle XV, fou refosa amb la de Sant Pere d’Octavià.
La llegenda creada al voltant de Sant Medir féu que se’n popularitzés el culte, que es conserva amb l’aplec del 3 de març iniciat pel poble de Sant Cugat i seguit modernament pels antics municipis del pla de Barcelona. Tot i el seu indubtable origen romànic, l’actual santuari de Sant Medir no conserva cap vestigi constructiu d’aquella època.