Segons un document de l’Arxiu Capitular de Tortosa, l’església parroquial de Sant Joan del Camp ja existia l’any 1156, i és considerat un dels temples més antics de la ciutat de Tortosa. El document conté la sentència per la qüestió suscitada entre la seu de Tortosa i l’orde de l’Hospital sobre la divisió del Camp de Sant Joan, en la qual es determina que una meitat sigui per al cementiri de la seu episcopal i l’altra, on és l’església de Sant Joan, sigui destinada a l’ús dels pobres. El cementiri era situat molt a prop del convent de Sant Francesc, per la seva banda meridional, probablement limitant amb l’hort dels frares menors. Actualment correspon a la zona del tram final del carrer de Cervantes, seguint per la gasolinera i l’esplanada de la RENFE. Per la seva banda est, es correspon amb l’inici del carrer de la Salle. S’hi arribava pel camí de Sant Joan que sortia de la ciutat per la porta del mateix nom i passava per davant de Sant Francesc.
L’església de Sant Joan del Camp fou objecte de deixes o llegats monetaris, segons es manifesta en alguns testaments del segle XII que han pervingut fins avui dia. Així, l’any 1175 Sanç de Pina, en el seu testament, llegà a l”‘ecclesia Sancti Iohannis de Campo” un morabatí. Aquest temple també es beneficià d’algunes donacions fetes per particulars, com la que l’any 1179 féu Ermengarda Perseida, consistent en un oliverar que tenia a Vila-roja.
Al segle XIV el cementiri de Sant Joan és lloc comú de sepultura dels habitants de la ciutat. L’any 1348, el recinte es féu petit, potser a causa de les mortaldats ocasionades per les epidèmies de pesta. La ciutat proposà eixamplar-lo i s’afegí una peça de terra contigua, pertanyent al bisbat, per la qual havia de pagar un cens. Es disposava d’un servei d’enterramorts per a tothom qui volgués ser enterrat al fossar i s’estipularen les condicions i el preu del servei.
Durant els segles XIV i XV, el municipi hi efectuà obres constants, tant a l’església com al cementiri. L’any 1365, per exemple, es disposà el tancament del fossar amb tàpies al voltant.
Segons R. O’Callaghan, a mitjan segle XVII, la construcció de les fortificacions de la porta de Sant Joan va fer necessària la demolició de l’església, que es tornà a construir al final de la mateixa centúria prop del mateix lloc. Durant la guerra de Successió fou novament i definitivament destruïda, juntament amb el cementiri, per a construir els forts i reductes de la Barbacana i la Mitja Lluna.
Amb motiu de la construcció d’una gasolinera, a l’indret on hi havia hagut l’antic cementiri de Sant Joan es van recuperar quatre làpides. D’aquestes, dues es troben pràcticament senceres i en un bon estat de conservació. Altres notícies fan referència a troballes de nombroses restes humanes en aquesta zona arran de la construcció d’edificis moderns.