L’orde dels trinitaris, fundat l’any 1198, s’establí probablement a Tortosa al principi del segle XIII. L’únic document d’aquesta època referent al convent data del 1213, pel qual hom sap que el bisbe de Tortosa donà llicència per a construir una capella o església ai costat de l’hospital residència que la comunitat ja posseïa a la ciutat, pròxim a la porta de Tamarit, vora el riu. En les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 hom esmenta el prior de la Santa Trinitat de Tortosa. Diferents autors situen la porta de Tamarit, i per tant el convent, a Remolins; d’acord amb aquesta idea, s’ha especulat amb la possibilitat que l’edifici es trobés a l’Esplanada, al mateix lloc que després ocuparia el monestir de la Ràpita. Tanmateix, desconeixem l’existència d’una porta de Tamarit en aquest barri. Al segle XIV aquesta denominació s’aplica al portal que encara resta a l’extrem sud del carrer de Santa Anna, a la vora de la catedral. Atenent a aquesta situació, el convent s’alçaria en algun lloc de la meitat sud d’aquest carrer, molt pròxim o en el mateix solar que al segle XVIII ocuparen els carmelites i on avui hi ha les Escoles de Remolins. Aquest emplaçament es correspon a la representació que féu A. van den Wijngaerde en els seus dibuixos de la ciutat, l’any 1563.
Els trinitaris van residir en aquest edifici fins a la seva instal·lació en el nou i espaiós convent del Raval de la Creu, nucli primitiu del barri de Ferreries seguint l’eix de l’actual Rambla de Catalunya. Es desconeix la data de trasllat dels religiosos, encara que és possible que fos a mitjan segle XVI. L’única notícia que hom ha localitzat és del 16 de juliol de 1574, en què consta el trasllat de les restes de les persones sepultades a la primitiva església, al temple del nou convent. Tampoc no sabem l’emplaçament exacte de l’edifici de Ferreries, però devia trobar-se a certa distància de les fortificacions del cap de pont, possiblement seguint la línia del raval. Durant els setges del 1642 i el 1648, quan per necessitats defensives s’enderrocaren la major part de les cases del barri properes al baluard, el convent es respectà i es fortificà, convertint-se en un punt avançat de defensa de la ciutat.
Durant la guerra de Successió, el convent dels trinitaris fou finalment destruït. Es van establir, llavors, a l’actual carrer de Sant Blai, a la casa i església construïda a mitjan segle XVIII que actualment és la parròquia del districte, on romangueren fins a l’exclaustració del 1835.