Fins l’any 1356 no trobem esmentada en cap document la casa forta de la família Sant Romà (domus sive stadium de Sancto Romano), que era a Joanetes. De fet, però, aquesta força ja devia existir des de molt abans, no tan sols perquè trobem aquests cavallers documentats d’ençà de la segona meitat del segle XII, sinó perquè fou precisament en aquesta data del 1356 quan deixà de tenir la funció de casa forta. En un document de l’any 1175, s’esmenten per primer cop, segons J. Pagès (Joan Pagès: Els senyorius alodials en el vescomtat de Bas a la baixa edat mitjana, Girona 1987, pàgs. 37-39), uns membres de la família Sant Romà: Ramon i el seu germà Bernat. De l’any 1234 fins al 1265, hi ha documents on surt esmentat un Asbert de Sant Romà; des del 1265 fins al 1289, els instruments mencionen un personatge homònim, que devia ésser un parent, potser un fill, de l’anterior. Asbert fou pare de Berenguer de Pedrera, també anomenat Sant Romà, i de Ramon de Sant Romà. Segons F. Caula (Francesc Caula: El règim senyorial a Olot, Olot 1935, pàg. 38), Ramon de Sant Romà, l’any 1294, comprà tots els béns familiars del seu germà Berenguer, pel preu de 1 500 sous barcelonins de tern; Berenguer es feu templer. A partir d’aquest moment, els Sant Romà, que s’instal·laren a Castellfollit, tal com estipula el mateix contracte de venda del 1294, van prendre el nom de Pedrara, bé que quan actuaven a Joanetes encara van continuar utilitzant el nom originari de Sant Romà. Cal pensar, però que, a partir d’aquesta data, els Sant Romà-Pedrera ja degueren estarhi ben poc a la casa forta que tenien a la vall d’en Bas. Ramon de Sant Romà es casà amb Gulllema i morí abans de l’any 1304. Llur fill anomenat també Ramon de Sant Romà, cavaller, i la seva muller Blanca, establiren en emfiteusi l’any 1304 la meitat d’un molí, situat a Joanetes, a Bernat d’Esquenadases, que ja en tenia l’altra meitat. El cens que s’acordà, segons Joan Pagès, sembla que només era d’un pollastre o 3 diners l’any; l’entrada era, però, de 220 sous barcelonins de tern. Els Sant Romà, de fet, s’anaven desentenent cada cop més dels dominis de Joanetes. Al segle XIV, els documents esmenten un Berenguer de Sant Romà i un Guillem de Sant Romà, difunts ambdós l’any 1356. En aquesta data, Altabella, vídua de Bernat de Sant Romà, segurament ja havent perdut bona part dels lligams amb la població de Joanetes, concedí en establiment a Guillem de Bosc de la parròquia de Joanetes la “domum sive stadium” que tenia en aquest lloc, amb la trilla i el quintà que en depenien. A causa del moment tardà en què fou fet aquest establiment s’acordaren unes condicions que eren força innovadores en aquestes contrades, bé que normals en aquesta època (el senyor i el pagès es dividien la sembradura i els beneficis a parts iguals). A partir d’aquest moment, de fet, la casa forta degué esdevenir una casa de pagès i els senyors que l’havien feta edificar al segle XIII, al XII o, potser, al segle XI, deixaren de viure-hi.