El “chastro Teraçola” apareix esmentat en un document del 1065, en les afrontacions d’un alou. L’any 1099, Eriman donava a Santa Maria de Solsona les vinyes que tenia “in terminibus Terrazole”. Al principi de la centúria següent (1106), Berenguer Ricard declarà Terrassola i els seus termes a favor de les esglésies d’Urgell i Solsona, les quals, al seu torn, li lliuraren en feu la part del mateix domini que tenia Berenguer Ramon de Puigverd, per tal que en fos castlà. Babot, fill de Guillem Gispert i Godlèn, en el seu testament de l’any 1145 donà Terrassola (“Terraciolam”) meitat per meitat a Santa Maria de la Seu d’Urgell i a Santa Maria de Solsona. Deu anys després (1155), Guillem de Santa Fe donà a la canònica solsonina els drets que tenia a Terrassola, i l’any 1178 Pere del Llor feia el mateix. Els segles moderns, la senyoria de Terrassola fou de diversos petits nobles i foren introduïdes al castell reiterades reformes. L’edifici actual, proper a l’església parroquial del mateix lloc, és de planta rectangular i les seves parts més antigues visibles no van més enllà del final de la baixa edat mitjana; la major part cal atribuir-la al resultat de reformes dels segles XVI-XVIII.