El lloc d’Escart és situat al fons d’una estreta vall, que s’unia amb la vall del Noguera al lloc d’Escaló. La seva entrada estava protegida per la torre d’Escaló, que en controla totalment l’accés.
La primera referència coneguda del lloc d’Escart data del 908, en què el monestir de Gerri canvià amb el comte Ramon diversos béns, entre ells un a Scardo. L’any 1082 el castell d’Escart fou objecte de litigi entre el comte Artau II i l’abat de Gerri, però finalment va anar a parar en mans d’aquest darrer. Hem de creure que la vila d’Escart, que no devia diferenciar-se del castell, era també jurisdicció del monestir de Gerri, com ho indiquen les notícies posteriors que tenim sobre això, com ara la qüestió que l’any 1329 l’abat de Gerri mantingué amb el senyor d’Ensui, pels emprius de la mata d’Escart, o la relació d’albercs que el monestir de Gerri tenia a Escart, segons consta en el llibre de comptes del capbreu de la cambreria de Gerri, datat vers el 1338.
La primera referència de l’església correspon al document de litigi del 1082, on s’especifica que el monestir de Gerri rep també les esglésies de Sant Martí (d’Escart) i de Santa Maria (de la Roca), amb els seus delmes, les prímicies i les oblacions.