El lloc d’Aguilar —situat aproximadament a la partida de Sant Martí, on hi ha les restes d’una església sota idèntica advocació— es documenta a partir del 1053, quan Arnau Mir de Tost donà, entre altres béns, la quadra d’Aguilar amb la seva torre i els delmes que en sortissin a Sant Miquel de Montmagastre com a dotació de la canònica. No se’n té cap més notícia fins el 1378, quan el rei Pere III rebé l’homenatge de Ponç de Concabella pels feus del castell i lloc de Mont-roig, del castell i lloc d’Aguilar i del castell de Queralt. Sembla que la quadra d’Aguilar per alguna raó desconeguda passà al monestir de Santa Maria de Meià, el qual el 1337 ja hi tenia un cert domini, car en aquest any el prior de Meià afranquí Guillem Rossell, habitant de Mont-roig, de la questia de diners i blat sobre els béns immobles que tenia en els termes de Mont-roig, Queralt i Aguilar. Però el domini del monestir no es confirma fins a mitjan segle XVII, quan Roig i Jalpí fa constar que el monestir tenia tota la jurisdicció, civil i criminal, el mer i mixt imperi de la quadra d’Aguilar. De l’edifici de la torre o del castell, Roig i Jalpí no en dóna cap referència. Segurament ja devia haver desaparegut, la qual cosa fa que avui no es pugui conèixer on s’aixecava.