Salaverd fou una de les possessions tradicionals del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallverd. El lloc de Salaverd —on hi hagué un castell i una granja del monestir—, avui despoblat, es troba a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, al sud de Vallverd. El castell de Salaverd és documentat per primera vegada l’any 1200, quan l’abadessa de Vallverd va comprar-lo malgrat l’oposició de l’abat d’Àger. El monestir degué infeudar part dels seus drets a Salaverd a alguns nobles de la contrada. Ramon d’Areny, l’any 1331, prestà homenatge a l’abadessa Berenguera pel foc que tenia per ella en el lloc i terme de Salaverd. A Salaverd s’erigí una granja de Vallverd, on hi havia una església i donats.
Com la resta de termes dependents de Santa Maria de Vallverd, l’any 1452 Salaverd es convertí en una possessió del monestir de Santa Maria de les Franqueses (Balaguer). Quan aquest cenobi s’uní a Poblet, l’any 1470, Salaverd seguí el mateix camí. L’any 1474 els síndics de Poblet se’n possessionaren de manera efectiva, juntament amb Tragó.