Segons J. Lladonosa, aquesta església parroquial, de vida efímera, era situada a l’actual plaça de la Sal. Ja existia el 1165, any en què el seu capellà, Martí Ramon, apareix signant una escriptura. L’any 1168 s’esmenta una casa situada a la parròquia de Sant Joan que anteriorment havia pertangut a la parròquia de Sant Esteve. A l’abril d’aquest mateix any el bisbe de Lleida va vendre a parcel·les el solar de l’edifici que “prius solebat esse parrochia Sancti Stephani” per 270 sous. El barri de Sant Esteve fou integrat aleshores a la parròquia de Sant Joan.