Segons J.M. Coll, la fundació del convent de Sant Domènec a la ciutat de Lleida s’ha de situar a l’any 1225; en canvi, altres autors, com J. Lladonosa i Sainz de Baranda, afirmen que fou construït amb anterioritat al 1230.
Situat extramurs de la ciutat, la historiografia tradicional coincideix a ubicar-lo per sobre de l’actual avinguda de Prat de la Riba, vora un portal de la muralla, dit per aquest motiu el portal de Predicadors. Una dada important per a la història del convent dels dominics de Lleida data del 19 d’abril de 1249, en què el bisbe fra Guillem de Barberà, dominic, juntament amb el seu capítol, concedí la facultat d’enterrar, en l’esmentat monestir, a tots els diocesans que ho volguessin.
Cal destacar que en l’orde dels predicadors tenia molta importància l’estudi; hi hagué una estreta relació entre el convent i l’Estudi General de la ciutat. L’any 1314, el convent es convertí en Estudi Provincial fins que al segle XV fou declarat Estudi General de l’orde.
Les referències documentals que donen informació sobre l’edifici són conegudes, majoritàriament, a través de les informacions que proporcionà J. Lladonosa; segons aquest autor, durant l’hivern de 1366-67 les pluges van produir l’esfondrament d’un mur de la casa. Per aquest motiu, l’11 de gener del 1367 fra Joan Mateu, en nom del prior del convent, demanà al consell de la Paeria ajuda per a reedificar-lo, a causa del perill que suposava. El convent degué patir les conseqüències de la guerra civil catalana (1462-72) i durant la guerra dels Segadors fou destruït (1642). Temps més tard, es construí un nou monestir emplaçat al carrer Cavallers, l’actual edifici del Roser.