Aquesta església era situada al peu de l’actual Secà (o Secanet) de Sant Pere, barri perifèric al nord de la ciutat de Lleida. Segurament estigué dedicada a sant Pere. Fins fa uns vint anys, en l’encreuament de la carretera que puja al Secà amb la d’Albesa hi havia les restes d’una estructura murària de forma cúbica, constituïda per cinc filades de carreus horitzontals que arribaven als 180 cm d’alçada, i que podria ser la cantonada sud-occidental de l’església. El seu tipus d’aparell, carreus de 30 cm d’alçada falcats amb còdols, és l’habitual a la zona durant el segle XII i XIII. Cal afegir que pel nord hi havia indicis d’un mur perpendicular a la base cúbica que podria relacionar-se amb una porta, que se situaria al mur oest.