L’església de Sant Nicolau, avui desapareguda, era situada a l’extrem meridional del barri de Remolins, propera a la muralla de la vora del riu, on s’obria un portal del mateix nom. Fou, molt probablement, un dels primers temples que es fundaren a Tortosa després de la conquesta feudal, ja que és documentat des del 1159. Consta en aquest any que Carbonell de Manresa i la seva muller Adelina vengueren a l’“ecc/es/e Sancti Nicholai” un camp d’un cafís de sembradura, a Tivenys, pel preu de dotze morabatins. El temple de Sant Nicolau depenia del capítol catedralici i estava obert al culte, encara que no tenia la categoria d’església parroquial. L’edifici era de proporcions més petites i d’inferior categoria que l’església de Sant Jaume, a la qual era pròxima.
Són força nombrosos els testaments al llarg de tot el segle XII en què es mana fer deixes monetàries a l’església de Sant Nicolau. Així mateix, la documentació reflecteix també algunes donacions i vendes fetes per particulars a aquesta església de peces de terra en diversos indrets propers a Tortosa. En aquest sentit destaca la venda que l’any 1172 feren els esposos Gil i Jordana a l’esmentada església i al capellà que la servia, Ramon de Pedrós, consistent en una peça de terra amb vinya plantada que tenien a Aldover, pel preu de cinc morabatins d’or.
A la darreria del segle XIII, en la recaptació de la dècima papal efectuada els anys 1279 i 1280 a la diòcesi de Tortosa, hi consta la contribució que hi féu el capellà de Sant Nicolau, amb 24 sous el primer any i 22 sous el segon.
El temple de Sant Nicolau és també documentat durant els segles XIV i XV, i la historiografia tortosina dóna notícia d’una restauració del temple a l’últim terç del segle XVI. Alguns autors suggereixen una data de desaparició per a aquesta església anterior a l’any 1626. En tot cas, hem de considerar que tota l’àrea on s’assentava l’església i zones properes va ser arrasada quan es construïren les fortificacions del segle XVIII, i no es tornà a urbanitzar fins al final del segle XIX.