Torre d’en Pinyol o del Prior (Tortosa)

Situació

Façana est d’aquesta torre, amb l’antiga porta d’entrada oberta a l’altura del pis principal.

ECSA - J. Bolòs

Aquesta torre és situada a tramuntana de la Raval de Jesús, a la riba dreta de l’Ebre, bastant a prop del riu i al nord de la ciutat de Tortosa.

Mapa: 32-19 (497). Situació: 31TBF907239.

Si seguim la carretera C-230 que va de Tortosa cap a la Terra Alta per la riba dreta de l’Ebre, aproximadament a un quilòmetre de la Raval de Jesús, veurem la torre a mà dreta, a uns 200 m de la carretera. (JBM)

Història

Potser faci referència a aquesta torre un document de l’any 1187 en què Bertran de Conques, preceptor de l’orde del Temple de Miravet i Tortosa, permutà amb Ponç, prior de la canònica de Tortosa, un camp situat a Vila-roja, dins el terme de Tortosa, a l’altre costat de l’Ebre, per un altre que era situat prop de la torre propietat del prior. Segons diu el document, la torre del prior era també dins el terme de Tortosa, a l’altre costat de l’Ebre, és a dir, a la riba dreta, la qual cosa correspon a la situació de la torre dita d’en Pinyol (o del Prior). (CPO)

Torre

Torre de planta quadrada (6,3 m de costat), amb una alçada d’uns 14 m. L’interior és format per una planta inferior, la planta principal, en la qual s’obre la porta, i una planta superior, a més de la terrassa.

Ara es deu poder entrar a la torre per alguna porta situada a peu pla, oberta modernament per a comunicar amb les construccions que s’adossaren als costats nord i sud d’aquest edifici. La porta original, però, és situada al mur est, a uns 4 m del terra exterior; actualment, per tal de convertir-la en una finestra, ha estat mig tapada. Aquesta porta és acabada amb un arc de mig punt, format per cinc dovelles. Dalt d’aquesta porta hi ha una petita espitllera.

Els murs són formats per pedres petites o còdols sense treballar, col·locats en filades horitzontals i units amb morter; a la part superior les pedres són més petites. Les façanes devien ser arrebossades. Els angles són fets amb carreus ben escairats i treballats.

Al cim de tot, hi ha un matacà seguit o corsera. Els cinc permòdols que hi ha a cadascun dels costats i el que hi ha en cadascun dels quatre angles aguanten els merlets afuats que coronen la torre. Aquesta mena de defenses verticals no es començaren a construir fins al segle XIV.

Si considerem que el matacà seguit que hi ha al damunt fou afegit posteriorment, tal com s’esdevingué, per exemple, a la casa forta de la Torre de la Carrova (Amposta), hem de datar aquesta torre cap al segle XIII. Si, per contra, considerem que tot ell és un edifici unitari, l’hem de datar ja cap als segles XIV o XV, tot i seguir la tradició de torres de planta quadrangular, molt difoses ja al segle XIII. (JBM-ORB)

Bibliografia

  • Els Castells Catalans, 1973, vol. IV, pàg. 572
  • Miravall-Alavedra, 1980, pàg. 17
  • Buron, 1989, pàg. 77
  • Virgili, 1997, doc. 416, pàgs. 514-515