Situació
Enigmàtic edifici situat damunt un petit turó, que possiblement fou la casa forta d’un membre de la baixa noblesa.
ECSA - J. Colomé
Construcció situada damunt d’un petit turó que s’alça al límit del riberal esquerre de l’Ebre. És situada a uns 500 m al sud del castell o torre de Campredó o de la Font de Quinto.
Mapa: 32-20 (522). Situació: 31TBF955128.
Cal seguir el mateix itinerari que per a anar al castell de Campredó.
Edifici
Construcció de planta rectangular formada bàsicament per una sala coberta amb una volta de canó, potser apuntada molt lleugerament. A l’interior, la construcció fa 5,7 m d’ample per 8,30 m de llarg. Les parets tenen un gruix d’uns 190 cm. La seva alçada és d’uns 5 m. Quan va ésser reaprofitada modernament s’obrí una xemeneia a la paret oest. Al mig de la volta que cobreix la sala, hi ha un forat gairebé quadrat que fa uns 90 cm de costat i que permet de comunicar directament aquesta cambra principal amb la sala que potser hi havia al damunt. En època moderna, hi havia una obertura d’accés a aquest edifici, situada al mur meridional; amb tot, no és pas segur que existís originàriament. També, en un moment força proper a l’actual, s’afegiren dos contraforts a les dues parets de l’angle sud-est.
Planta de l’edifici, que conserva prop de l’angle nord-oest l’escala de cargol que pujava al primer pis.
J. Bolòs
A l’interior de la sala, encastada al mur nord, a prop de l’angle del nord-oest, hi ha una escala de cargol. Té un diàmetre total d’uns 135 cm i permet de pujar fins al terrat que ara hi ha al damunt. És molt ben feta, amb pedra ben treballada. Els graons són col·locats com si fossin radis que surten de l’eix central, fet de pedra.
Les parets d’aquest edifici són bastides amb carreus grans i ben escairats, col·locats en filades i units amb morter de calç. La mida normal d’aquestes pedres escairades és d’uns 35 cm d’alt per 50 cm de llarg; n’hi ha, però, alguna de molt gran, que arriba a fer 52 × 78 cm. Només la volta és feta amb unes pedres llargues col·locades verticalment i menys treballades.
És molt difícil de saber la funció d’aquesta construcció. Evidentment és un edifici senyorial, fet fer a uns picapedrers que en sabien molt, tal com resta demostrat per la manera com fou construïda l’escala de cargol, que recorda altres escales d’aquesta mena, com la que trobem al castell de Miravet (Ribera d’Ebre). Cal pensar, d’altra banda, que segurament només s’ha conservat una petita part de l’edifici original. D’acord amb el gruix de les parets i, fins i tot, a causa de l’existència de l’escala de cargol, cal pensar que segurament era molt més alta: una o, fins i tot, dues plantes més. Possiblement, la reutilització de l’edifici com a casa de pagès en un moment modern comportà que el primer pis es convertís en un terrat. Pel que fa a la datació, tot i que es puguin plantejar alguns dubtes, en principi cal situar aquesta possible casa forta a la segona meitat del segle XII o al començament del segle XIII.