Situació
Vista de la capçalera de l’església després de les darreres obres de restauració de l’església i de l’entorn.
ECSA - E. Pablo
L’església de Sant Salvador és situada a la part més alta del petit poble de Rojals, que constitueix la població més elevada del terme de Montblanc.
Mapa: 33-16(417). Situació: 31TCF423784.
Per a arribar a Rojals, cal agafar, sortint de Montblanc, la carretera local TV-7042, per la qual, després d’haver fet un recorregut d’uns 14 km, s’arriba al poble. (FEB)
Història
El lloc de Rojals sembla que fou conquerit pels fills de Ponç (I) de Cervera vers el 1154. Tot i que la morfologia arquitectònica de l’església de Sant Salvador és indicativa d’una construcció de la segona meitat del segle XII, la primera menció de l’església data de la darreria del segle XIII. Així, en les llistes de parròquies que contribuïren al pagament de la dècima papal en l’arxidiòcesi de Tarragona els anys 1279 i 1280, consta que el rector de Roials pagà, cadascun dels anys esmentats, la quantitat de 30 sous. Ja dins el segle XIV, en una altra llista de l’arquebisbat tarragoní dels anys 1354-55 confegida per la mateixa raó, hom sap que el rector de Rojals també contribuí a la dècima amb una aportació econòmica.
A la darreria del segle XV, l’església de Rojals era de col·lació del rector de Montblanc, de la qual era sufragània, dependència que encara perdura en l’actualitat.
L’església de Sant Salvador de Rojals fou en part modificada en època moderna. Segons un inventari del 1924 tenia un retaule a l’altar major que havia estat construït l’any 1792 i daurat el 1793; fou destruït arran de la Guerra Civil Espanyola. Actualment es troba sense culte. (FEB-ABC-MMFG)
Església
Planta de l’església, amb indicació de les capelles i el campanar afegits més tardanament.
F. Español
Originàriament era una església d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular. En períodes posteriors es van obrir dues capelles a banda i banda de la nau, en el tram immediatament anterior al presbiteri.
El campanar, de planta quadrada, se situa als peus de l’església, i es va bastir tardanament.
La nau és coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada; el material utilitzat en la seva construcció és difícil de determinar atesa la capa de guix que la cobreix.
La portada primitiva no s’ha conservat; probablement se situava en el mateix lloc que l’actual, feta al segle XVIII, ja que en la seva llinda porta la data del 1789. Una finestra de mig punt, d’una sola esqueixada, s’obre en el llenç de mur immediatament anterior al portal d’accés a l’edifici. L’absis és totalment llis, sense cap mena d’obertura.
Els murs originaris es conserven quasi íntegrament. L’aparell emprat en la construcció és de carreus regulars, tallats amb escoda, i col·locats a la manera isòdoma. A l’interior de la nau apareixen uns arcs torals que no corresponen a l’estructura: són de guix i van ser afegits quan es va restaurar tot l’interior a la divuitena centúria.
Com ja s’ha esmentat, l’edifici presenta una planta molt d’acord amb una de les tipologies arquitectòniques més emprades durant el segle XII i, especialment a la Conca de Barberà en la segona meitat d’aquest segle. (FEB)
Bibliografia
- Rius, 1945-47, vol. I, pàgs. 153 i 159
- Trenchs, 1974, pàgs. 13-64
- Español, 1991, pàgs. 249-254.