Aquesta fortalesa sempre apareix documentada com a castell o com a torre, mai no se l’anomena domus. Es troba en un indret molt estratègic, voltat pel riu Gurri, la qual cosa el feia apte per a la defensa. Fins el 1925 subsistí una vella edificació quadrada amb aires defensius, però la remodelació que sofrí la deixà convertida en un gran casal. La família Vilagelans es documenta a partir del 999, mentre que l’edificació no s’esmenta fins al 1012, quan l’arxilevita Sunifred feu testament i deixà al seu germà Seniolf la torre que tenia a Vilagelans (villa Igilanus). Però el domini superior sembla que era en mans dels bisbes de Vic, els quals infeudaren la torre de Vilagelans als vescomtes de Cabrera. No obstant la família Vilagelans seguí en la fortalesa fins que s’uní amb els Alta-riba. Finalment abans del segle XVII els consellers de Vic aconseguiren comprar el domini de Vilagelans i s’estructurà com a quadra autònoma.