Situació
Vista exterior de l’església des del costat de migjorn i u.
J. M. Melció
L’església de Sant Miquel d’Hortmoier o Sant Miquel d’Hormoieres troba en un despoblat de l’antic municipi d’Oix, situat a la vall de Beget, a la riba esquerra del riu, entre les serres de Bestracà i de Talaixà, al peu dels cingles d’aquesta serra.
Mapa: 257M781. Situació: 31TDG621832.
Per anar-hi cal agafar la carretera que porta de Castellfollit de la Roca a Oix, població des de la qual cal seguir una pista forestal que porta al pont de Can Xicoi. El camí voreja el Grau d’Escales i arriba a la vall d’Hortmoier. Si el riu no va gaire ple hom el pot travessar i deixar després el vehicle a la casa del Ripoll, casa des de la qual hi ha 5 minuts a peu fins a l’església. Per fer aquesta ruta és aconsellable utilitzar un vehicle tot terreny. (JVV)
Història
Encara que el “termino de horto Modario” apareix en l’acta de fundació de la canònica de Santa Maria de Besalú, feta pel comte de Besalú i bisbe de Girona Miró Bonfill, l’any 977, l’església de Sant Miquel d’Hortmoier és documentada per primera vegada en el testament del comte bisbe, del 979, on aquest deixava “in villa que vocant orto modario” al monestir de Sant Miquel de Cuixà “ipsa ecclesia qui est sita in honore sancti Michaelis archangeli cum decimis et primiciis et oblationes fidelium”. L’any 1011, el papa Sergi IV confirmà els béns i possessions de Cuixà, entre les quals hi havia l’“ecclesiam sancti Michaelis de Orto-modario cum decimis et primitias et cum eandem villam
L’església d’Hortmoier és esmentada com a afrontació en les donacions d’un alou i una vinya feta pels executors testamentaris d’Arsendis a favor del monestir de Sant Pere de Camprodon, l’any 1069, i d’un mas, anomenat “Conill”, feta per Arnau Arnall, la seva dona i els seus fills, a favor de Santa Maria de Besalú, el 1094.
Després d’un buit documental que comprèn tot el segle XII i una bona part del XIII, l’“ecclesia de Orto marerio” o “Ortomoreiro” apareix en les Rationes decimarum de la diòcesi de Girona dels anys 1279 i 1280, respectivament. Ja al segle XIV, el 1324, Ponç de Rocabertí féu homenatge al bisbe de Girona en canvi dels delmes de diverses parròquies, una d’elles la d’Hortmoier. Uns anys després (1348), l’església de “Sancti Michaelis de Orto morerio” rebia algunes deixes testamentàries de Guillermina, una dona de la parròquia de Beget. D’altra banda, el Llibre verd del capítol gironí informa, l’any 1362, que el rector de la “parrochia Sancti Michaelis de Ortomonerio” rebia la meitat de les dècimes de la parròquia per les seves tasques.
En època moderna, l’església d’Hortmoier esdevingué sufragània de Sant Llorenç d’Oix, com les d’Escales, Talaixà i Ribelles, essent totes elles ateses pel rector d’Oix i pel seu vicari, que residia a Talaixà. Ambdós foren autoritzats pel bisbe de Girona, Josep de Taverner i d’Ardena, a dir dues misses cadascun els dies de festa per a poder atendre, almenys, quatre de les cinc esglésies (1722). Perduda la categoria de parròquia, Sant Miquel d’Hortmoier començà a declinar, fins el punt de tenir un sol altar, no haver-hi sagraments (que havien de portar-se de Talaixà), i dirse missa un dia festiu al mes i la festivitat de Sant Miquel, el 1826. (JFC)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular.
Arxiu Gavín
L’església de Sant Miquel d’Hortmoier presenta una planta molt senzilla, formada per una sola nau amb un absis semicircular orientat a llevant.
Hom accedeix al temple a partir d’una porta rectangular oberta a la façana de ponent. Quatre finestres il·luminen l’interior; una és situada damunt el portal d’entrada, dues a la façana de migdia i la darrera just al mig de la conca absidal. Les quatre estan compostes d’un arc de mig punt i són de doble esqueixada. la façana de ponent és coronada per un campanar d’espadanya que presenta dues obertures d’arc de mig punt.
A l’exterior, els murs laterals reflecteixen un sobrealçament de la teulada. A la intersecció entre la nau i l’absis hi ha dos contraforts, un a cada costat.
L’aparell de les façanes laterals és diferent del de la capçalera. Mentre els panys de migdia i de tramuntana presenten un tipus de parament caracteritzat per la utilització de carreus de dimensions molt reduïdes, el parament de l’absis és format per blocs de pedra de mida gran units amb argamassa. Segons que sembla, aquesta diferència observada a l’aparell és deguda a una restauració que afectà la zona de la capçalera, atès que resten fragments de mur absidal que responen a un tipus de construcció diferent i més barroera.
Una vista de l’interior de la nau de l’església amb la capçalera al fons.
J. M. Melció
R. Sala i N. Puigdevall donen com a data probable de construcció de l’església el segle XI, però creiem més ajustat situar-la al segle XII, dins les formes de l’arquitectura rural, en las quals el pes de la tradició és molt intens. L’absis pot correspondre a un moment posterior, potser ja dins el segle XIII. (EBC)
Bibliografia
Bibliografia general
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, Imprenta i Librería de Juan Bonet, Olot 1889-1913, vols. I, XI, XII, XV i XVI, Olot 1899-1913.
- Nolasc Del Molar: L’església de Santa Maria d’Escales, manuscrit inèdit.
- Ramon Sala i Canadell i Narcís Puigdevall i Diumé: El romànic de l’Alta Garrotxa, Caixa d’Estalvis Provincial de Girona, Olot 1977, pàg. 78.
- Josep Murlà i Giralt: Noticia dels temples de l’Ardiaconat de Besalú a través d’un document del bisbe Josep de Taverner i d’Ardena IV Assemblea d’Estudis sobre el Comtat de Besalú, vol. I, Olot 1980, pàgs. 155-194. (JVV)
Bibliografia sobre l’església
- Ramon Sala i Canadell i Narcís Puigdevall i Diumé: El romànic de l’Alta Garrotxa, Caixa d’Estalvis Provincial de Girona, Olot 1977.
- Josep Murlà i Giralt: Guia del romànic de la Garrotxa, Olot 1983.