Situació
Són les restes de l’església del castell de Rocabertí emplaçades dintre el recinte fortificat. La situació, doncs, i el camí per a arribar-hi són els mateixos que els indicats per al castell.
Història
Les ruïnes de l’antiga capella del castell, que segons F. Monsalvatje era dedicada a sant Romà, sense aportar cap notícia concreta que hi faci referència, són al costat de tramuntana del conjunt de construccions, vers ponent.
Aquesta capella encara tenia culte i un benefici a la segona meitat del segle XIV. En ésser constituïda parròquia Santa Maria de la Jonquera l’any 1362, en fou nomenat primer rector Guillem Gibert, que era beneficiat de Sant Romà de Rocabertí. (JBH-JVV)
Església
La roca natural —que aixopluga aquesta construcció i l’envolta pels costats de llevant, tramuntana i ponent—i una estanca rectangular —que la tapa pel costat de migjorn— flanquegen, fins a gairebé ofegar-lo, el petit edifici.
Arquitectònicament, l’església de Sant Romà no té altre interès que el de constituir un bon exemple d’una construcció en la qual la simplicitat fou portada al màxim. La planta, d’una llargada d’uns 9 m i una amplada de 5,60 m (mides exteriors), és perfectament visible. Respon a una nau petita, capçada a llevant per un absis semicircular, l’espai del qual calgué guanyar a la roca natural, amb un plec intermedi que estableix la gradació entre els dos elements.
El fet que els murs no hagin pervingut (es mantenen a una altura de poc més d’1 m), impossibilita de poder parlar d’alguns detalls; tanmateix, interessants, sobretot pel que fa a obertures i a cobertes. Mentre que a l’absis hom pot deduir que la coberta era de quart d’esfera, a la nau no hi ha cap element per escatir si la coberta era feta amb volta o amb fusta. Tampoc no podem saber quantes, ni com, ni on eren les finestres que il·luminaven l’interior. Com que era tapat per la roca, cal pensar que potser l’absis no tenia cap obertura; les poques finestres existents en bona lògica havien d’ésser obertes al mur de migjorn.
Un altre problema és la situació de la porta d’entrada. Els desnivells i les dificultats naturals que presenta el lloc on l’edifici era emplaçat porten a creure que devia ésser al costat de ponent. En efecte, el fort desnivell que hi ha al costat de migjorn i la pedra natural que tapa el costat de tramuntana no donen opció a cap altra hipòtesi.
A l’indret de l’absis s’han conservat unes poques filades de pedra que descriuen una part del semicercle i deixen veure l’aparell. Aquest ha estat fet amb uns carreus escantonats a cops de martell i polits, de mides desiguals, que han estat col·locats ordenadament en filades d’alçada uniforme, perfectament disposades a trencajunt de mitja peça, en un tipus de construcció molt austera, però aparellada, pròpia del final del segle XII o del començament del XIII. (JVV)