Situació
Una vista de conjunt de l’edifici, en el qual l’obra romànica ens ha deixat només alguns fragments de mur.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’església de Sant Feliu s’aixeca propera a les ruïnes del castell de Rodors, en un pendent abocat a la vall de la seva riera, a la banda nord-occidental del terme. Long. 2°04’54” - Lat. 41°50’28”.
Per a anar-hi, cal dirigir-se a Moià, on hem d’emprendre la carretera que mena a l’Estany. Poc després d’haver - passat el quilòmetre 4, just a l’hectòmetre 150, cal desviar-se a mà esquerra per tal de seguir un camí carreter senyalitzat amb un rètol, on es llegeix Agropecuaria de Moià-La Rovira. Poc després d’haver-lo iniciat hi ha un altre camí a mà dreta, que cal deixar per continuar avançant fins a trobar dues basses, en la darrera de les quals, i a mà esquerra, hom localitza un altre camí que porta definitivament a Rodors.
De l’església en tenen cura els masovers del mas de Rodors, als quals cal demanar la clau. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Rodors, en un lloc no gaire lluny del castell. Molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia que manté avui dia. En un primer moment fou incorporada a la parroquial de Moià i després d’independitzar-se fou novament unida a la canònica de Santa Maria de l’Estany, lligam que desaparegué quan s’extingí la vida canonical.
El lloc de Rodors és documentat des del 929 ja com a castell; l’església apareix citada el 939 en l’acta de consagració de Santa Maria de Moià, a la qual fou unida. La dependència no degué durar gaire, ja que el 1094 ja apareix com a parròquia independent, però el 1130 el bisbe de Vic, Ramon Gaufred, juntament amb la de Castellterçol, la uní de nou a la canònica de Santa Maria de l’Estany, unió que fou confirmada el 1260 quan el bisbe recuperà l’església de Moià. La dependència durà fins a l’extinció de les canòniques el 1592. Aleshores recuperà la seva independència definitiva.
El segle XVIII el temple sofrí una gran transformació, si bé s’aprofitaren diverses parts antigues. Actualment, segueix en culte com a parròquia de Sant Feliu de Rodors, si bé el lloc és semidespoblat; l’edifici, no obstant, es troba en bon estat DE conservació. (ABC)
Església
L’edifici actual fou bastit en època barroca en el mateix solar on el segle XII s’alçà l’església romànica que el precedí, de la qual ara només resten alguns fragments de mur englobats a l’edificació moderna. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Antoni Pladevall: Sant Feliu de Rodors, dins A. Pladevall i J. Vigué: El monestir romànic de Santa Maria de l’Estany, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 97.