Situació
Ruïnes de l’església, que s’alcen al cim d’un serrat al costat de la casa de la Ternuda.
ECSA - J.A. Adell
L’abandonada església de Sant Marc és situada al costat de la casa de la Ternuda, que s’emplaça al cim d’un serrat en el vessant nord de la serra del Castell de Llaguarres.
Mapa: 32-11 (251). Situació: 31TBG931722.
Per a anar-hi cal prendre l’anomenada “carrerada del Coll”, que surt de la carretera N-230 de Benavarri a Llaguarres i, passant per l’ermita de Sant Medard, segueix pel costat del convent de la Mare de Déu de Llinars i arriba al cap de 4 km al paratge del Coll, passada la casa Serillo. Des d’aquí es veu el conjunt de la Ternuda, a l’altre costat del barranc, el qual cal baixar i pujar, sense camí, fins a arribar a la casa, amb un recorregut d’una hora. (JAA)
Història
Tradicionalment, el lloc de la Tornuta consta com una senyoria laica relacionada amb el llinatge dels Puigverd. D’aquest indret és originari un llinatge homònim; l’any 1166 Montaner, fill de Guillem Bonfill de la Ternuda, donà a Sant Vicenç de Roda un capmàs amb censos i usatges que tenia a Llaguarres. Cal destacar aquí la coincidència de noms del pare de Montaner i del prior que governava la canònica a mitjan segle XII. Sigui com vulgui, ara per ara sembla incontestable la relació de l’església de Sant Marc amb la canònica de Roda. En aquest sentit, un conveni de Roda de l’any 1202 reporta el testimoni d’un Pere de la capella de la Ternuda, que tal vegada podria indicar la datació del temple de Sant Marc.
A partir de la baixa edat mitjana el servei eclesiàstic sembla vinculat a la comunitat de clergues de Benavarri. Així, en la relació d’esglésies que participaren en la col·lecta de la dècima per a les croades de Terra Santa de l’any 1280, figura un porcioner de Benavarri que per l’església de la Ternuda pagava 10 sous. No s’ha trobat cap referència d’un vilar dit de la Ternuda; potser l’existència de Sant Marc està directament relacionada amb el camí del Coll, una de les vies més importants de la Ribagorça, per on passaven ramats, pelegrins i tota classe de traginers i de vianants vers la vall de l’Isàvena. El lloc gaudí de certa autonomia fins a la reorganització del segle XIX. (JBP)
Església
L’església de Sant Marc és un edifici d’una sola nau força ampla, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, parcialment aterrada en el seu terç de ponent, i capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un arc presbiteral. Les voltes de la nau i l’absis arrenquen d’una senzilla imposta bisellada.
La porta, molt malmesa i feta amb arc de mig punt, s’obre en la façana oest, en un sector molt alterat per l’enderroc que ha sofert l’església, en la qual només es conserva una finestra a l’absis, que és de doble esqueixada.
Les façanes són totalment mancades d’ornamentació; cal assenyalar, però, que els angles de la nau són reforçats per uns plecs, a manera de contraforts, que es repeteixen en la unió de l’absis amb la nau, com si haguessin estat concebuts per a suport d’un tipus de decoració, que no sembla que s’arribés a executar plenament.
L’aparell és de carreus petits, ben escairats i tallats, disposats molt ordenadament en filades uniformes, un dels quals, en la finestra absidal, forma una llinda monolítica, retallada en arc; aquest tipus de parament posa en evidència una obra culta i ben construïda, dins els models de l’arquitectura del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Rius, 1946, vol. I, pàg. 121