Privat Bank (1990-1998)

Rebé l’autorització el 28 de març de 1990 i la societat es constituí el 30 de juliol del mateix any. El seu promotor fou Antoni Sagnier, un professional del sector financer amb experiència anterior en diversos grups bancaris, el qual reuní al voltant del projecte uns quants empresaris catalans.

El nom recorda les famoses “banques privades” de Ginebra, Londres i Amsterdam, especialitzades en la gestió de patrimonis. Aquesta és la funció a què aspiraven. Res a veure amb la banca comercial o amb la banca de negocis. No es proposaven captar recursos del públic en general, ni la seva inversió en operacions de descompte comercial o de crèdit a una clientela diversificada. Tampoc no buscaven la participació en negocis no relacionats directament amb aquella gestió de patrimonis. No els feia falta una xarxa d’oficines i ni tan sols una oficina oberta al públic al peu del carrer. El personal era reduït i qualificat.

El capital inicial fou de 1 550 milions de pessetes, totalment desemborsats, 50 milions més dels que s’exigien com a mínim per a la creació d’un banc nou.

La seva oficina s’obrí el mes de setembre del 1990 al carrer de l’Emancipació, núm. 3, de Barcelona.

El primer Consell d’Administració de Privat Bank (1990) fou el següent:

  • President – Joan Antoni Delgado i Garriga, vicepresident d’Ercros
  • Vicepresident i conseller delegat – Antoni Sagnier i Bassas
  • Vicepresident – Xavier Ferrero i Jordi, de Nutrexpa SA (alimentació)
  • Vocals – Alfred Bassal i Riera, de Laboratoris del Dr. Esteve SA (productes farmacèutics), Gestora de Viviendas SA (Gonçal Rodés i Vilà), Xavier de Godó i Muntañola, de Tallers d’Impremta SA (La Vanguardia), Enric Hevia i Ferrer, de Freixenet SA (caves), Jordi Miarnau i Banús, de COM­SA (construcció), Joan Molins i Amat, de Ciments Molins SA, Antoni Pont i Amenós, de Borges SA (alimentació), Marià Puig i Planas, d’Antoni Puig SA (perfumeria), M. del Mar Raventós Chalbaud, de Codorniu SA (vins i caves), Joan Antoni Samaranch i Salisachs, de GBS Finanzas, Antoni Vila i Casas, de Prodesfarma (productes farmacèutics)

    El president, Joan Antoni Delgado, havia estat conseller delegat de la Cros (1976) i era aleshores vicepresident d’Ercros, resultat de la fusió amb Explosivos Riotinto. Fou president del Cercle d’Economia de Barcelona.

    El primer executiu fou Antoni Sagnier, conseller delegat. El 1993 es posà en marxa una Comissió delegada permanent, formada per Joan Antoni Delgado, Xavier Ferrero, Antoni Sagnier, Alfred Bassal i Enric Hevia, que es mantingué.

    Les modificacions produïdes en el Consell han estat:

    — 1993. Alta de Fernando Rodés i Vilà.

    — 1994. Baixa de Joan Molins, per incompatibilitats, i d’Antoni Pont.

    — 1995. Substitució de Gestora de Viviendas SA per Gonçal Rodés, que la representava, i de Xavier de Godó i Muntañola per Carles Godó i Valls.

    — 1997. Substitució de Jordi Miarnau i Banús per Joan Miarnau i Montserrat, i de Ferran Rodés i Vilà per Alfons Rodés i Vilà.

    El 4 de setembre de 1999 morí el president, Joan Antoni Delgado. Fou substituït en el càrrec per Joan Molins, que s’havia reincorporat al Consell.

    La plantilla de Privat Bank estava formada per 38 persones el 1999.

    Privat Bank. Rendibilitat de l’acció, 1995-1998.

    El 1991, el capital s’incrementà amb 200 milions de pessetes. El 1999, augmentà fins a 1 900 milions. Els fons propis experimentaren un fort increment, gràcies a una política de creació de reserves per aplicació d’una bona part dels beneficis disponibles. El 1998, el volum de reserves era de 767 milions de pessetes, i el dels fons propis, de 2 517 milions.

    Tots els exercicis s’han tancat amb resultat positiu. Però només s’han repartit dividends als accionistes el 1995 i el 1997.

    Al final del 1999, la banca belga Degroof, especialitzada en la gestió de patrimonis, comprà el 51% del capital de Privat Bank.