Joaquim (1840-1907) i Lluís (1851-1921) Monset i Galí eren terrassencs, de pare francès. A diferència d’altres ciutadans de l’estat veí, que vingueren amb les mans a la butxaca i no tornaren al seu país, els Monset tenien unes importants propietats agrícoles a la regió de l’Aude.
Lluís Monset i Galí (Terrassencs del mil vuit-cents, B. Ragón).
Joaquim Monset i Galí (Terrassencs del mil vuit-cents, B. Ragón). Els germans Monset, d’ascendència francesa, crearen a Terrassa tres fàbriques: una de tints, una d’aprestos i una de llanes regenerades.
Joaquim, el germà gran, era el responsable de l’administració de les propietats franceses, dedicades a la vinya, i serà un bon tècnic. Quan arribà la invasió de la fil·loxera, que liquidà en uns quants anys gairebé tots els ceps francesos i catalans, fou un dels primers a defensar aquí els peus americans, que havia provat amb èxit a les seves terres, com a solució de la temible plaga. Terrassa era aleshores una ciutat envoltada de vinyes en les quals es produïa vi i la seva riquesa agrícola quedarà molt afectada pel maleït insecte. Joaquim Monset traduí un llibre francès sobre el sistema de combatre la fil·loxera i en publicà un de propi sobre el mateix tema. Inventà igualment un polvoritzador per a combatre el míldiu, l’altra gran plaga dels ceps.
Anunci de les empreses dels germans Monset (Barcelona en la mano, 1895).
Anunci de Monset i Guardiola (Plànol de Terrassa, 1878).
Joaquim Monset o el seu germà Lluís, o tots dos conjuntament, crearen el 1875 un negoci de tintoreria, en associar-se amb un vell tintorer ter-rassenc, Josep Guardiola i Guix, substituït a la seva mort pel seu fill Josep Guardiola i Ferrés. Monset i Guardiola es guanyarà un fort prestigi en el tint de la llana, que realitzava bé en floca, bé en peça teixida, bé en madeixa. La fàbrica estava situada en un vapor propi al carrer de Sant Antoni, núm. 62.
Si Joaquim Monset era un tècnic agrícola, a més d’industrial, el seu germà Lluís serà un bon tècnic químic. El 1877 obtingueren el privilegi d’introducció d’un sistema químic per a esborrar la llana o sigui per a netejar-la d’impureses i de la borra. Aquest sistema l’aplicaren conjuntament amb un altre terrassenc, Serafí Sanmartí.
El 1880 els germans Monset conjuntament amb l’esmentat Sanmartí constituïren una fàbrica de llanes regenerades.
Finalment, l’any 1892 els germans construïren el que serà anomenat Vapor Monset, de Monset i Companyia, que llogarà energia i locals a d’altres industrials.