Els Alier i els Borrull. Xarxes, lones i mocadors

Pere Alier i Vidal (La Ilustració Catalana, 1911).

Els Alier venien de Vichy, la ciutat francesa situada al departament d’Alier, i s’instal·laren al començament del segle XVIII al llogaret anomenat Tartera, que pertany al municipi de Das (Cerdanya). Una casa pairal amb la data 1717 recorda aquesta primera generació dels Alier catalans, que feien de pagesos. El primer d’ells es deia Pere, un nom que es repetirà a la família.

A la tercera generació hi ha un Francesc Alier, possiblement un cabaler, que deixà la casa del pare i es dedicà al comerç de merceria i de teixits. Primer a la mateixa Cerdanya i des del 1832 a Barcelona. Allí canvià el comerç per la indústria, tot instal·lant uns telers manuals.

Pere Alier i Vidal serà el seu hereu. Va néixer a Barcelona el 1833 i seguirà un camí semblant al del seu pare: primer comerciant i després industrial. Començà el 1853, quan tenia vint anys, amb una botiga al carrer de l’Argenteria, núm. 69, en la qual venia lones, xarxes de pescar, fils i efectes navals. És un comerç orientat clarament de cara al mar, a base de gèneres dominats pel lli i el cànem, però en els quals hi ha també cotó.

Les activitats industrials pròpies s’iniciaren el 1865 en constituir-se la societat Alier, Borrull i Companyia, formada per Pere Alier, el seu cunyat Josep Borrull i Gibert —casat amb la seva germana Rosa— i per Joan Ribalaigua i Fort. L’empresa es dedicarà a la fabricació de torçats de lli i de cànem, amb els quals farà xarxes, que seran el seu principal producte. Hi ha un paral·lel considerable amb el que feren Ferran Puig i el seu gendre Camil Fabra, separadament, uns anys més tard. Però mentre aquests dos passaran del lli al cotó, Alier, Borrull i Companyia es mantindrà fidel al lli.

Paper comercial. Pere Alier i el seu cunyat Josep Borrull fabricaran xarxes en una fàbrica a Sant Martí de Provençals. Després cadascú anirà pel seu compte.

La fàbrica s’instal·larà a Sant Martí de Provençals, tot i que hi ha una indicació que assenyala que va estar situada en un primer moment a Campdevànol (el Ripollès), i el despatx i el magatzem a la plaça de Montcada, núm. 8, de Barcelona. Com a productes de consum hi afegiran mocadors i llençols. Pere Alier aportà a la societat 24 telers, 3 màquines de tòrcer amb 600 pues i 1 teler per a fer xarxes.

L’associació durarà set anys, fins el 1872. Van guanyar una medalla de primera classe a l’Exposició Catalana del 1871. Els seus “hilos de lino para coser, de todos colores y plegados, los de lino y cáñamo de todas clases para hacer redes, las redes mecánicas para pescar, las lonas y lonetas de cáñamo y algodón, los lienzos blancos y crudos de todos gruesos y medidas, los tejidos para embalages de todos gruesos y medidas y los pañuelos de hilo blancos y de colores han sido celebrados por todos los competentes en este ramo de la industria”, dirà el cronista de l’Exposició.

El 1872 es dissoldrà la societat i, a canvi, se’n constituïran dues d’encapçalades per Pere Alier i per Josep Borrull, que fan exactament el mateix, però per separat. Josep Borrull es quedarà amb el despatx de la plaça de Montcada i amb la fàbrica de Sant Martí, mentre Pere Alier haurà de buscar un nou lloc on establir-se. La seva fàbrica serà a Gràcia i el seu despatx i magatzem al carrer Bonaire i Esparteria —l’un darrere de l’altre— al barri de la Ribera, prop de l’actual Born.

Botiga de Viuda i Fills de Josep Borrull a Barcelona (Barcelona Artística e Industrial, 1915). L’establiment industrial dels Borrull es complementarà amb un de comercial.

El paral·lelisme de les dues empreses és total. Al cap d’un any de separar-se, per exemple, es presentaren totes dues a l’Exposició Universal de Viena del 1872 amb els productes calcats l’una de l’altra. El 1888 guanyaran totes dues la mateixa medalla d’or a la de Barcelona per les seves xarxes i els objectes de fil per a la pesca. L’única diferència en aquest darrer certamen és que l’empresa creada per Josep Borrull està representada ja per la seva vídua en haver mort el fundador el 24 de desembre de 1885. La vídua, no ho oblidem, és Rosa Alier, germana de Pere Alier.

L’empresa dels Alier creixerà més que la de la seva germana. El 1889 té un personal de 100 obrers i una xifra de vendes de 250 000 pessetes anuals. Pere Alier i Vidal viurà molts més anys que el seu cunyat i es convertirà en un home d’intensa vida pública en ser nomenat regidor i, després, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, com a representant del partit conservador on militava. Fou vice-president de l’Associació de Socors i Protecció de la Classe Obrera i Jornalera i rebé nombroses condecoracions.

El 1893 es va cremar la seva fàbrica de Gràcia, al carrer de Ramis. Per aquest motiu o per a facilitar l’expansió del negoci, va buscar un nou emplaçament per a la fàbrica. El 1910 va comprar el que havia estat la fàbrica d’estampats dels Lucena, a Sant Martí de Provençals, i establí allí una segona fàbrica.

Anunci de Viuda de Pere Alier (Álbum de Lérida y el Valle de Arán, 1924).

Pere Alier té altres facetes. Una, també dins del camp industrial però no tèxtil, la començà en comprar el 1886 una antiga fàbrica paperera a Rosselló de Segrià. El futur de la família quedarà més vinculat a la llarga a la indústria paperera que no pas a la tèxtil. Ja gran i després de traspassar el negoci al seu fill, es dedicà fins i tot a la literatura. Consta que escriví una comèdia, que es deia Angelus!, però el qui escriu això ha de confessar que no n’ha trobat cap rastre.

Pere Alier i Vidal morí el 1911. El seu fill gran, Pere Alier i Amar, continuarà el negoci.

Pere Alier i Amar era enginyer industrial en la seva especialitat química i mecànica. Des del 1892 era apoderat de l’empresa, al costat del seu pare. Mantingué les dues activitats: tèxtil i paperera, fins el 1921 en què deixà la fabricació de filats i torçats de lli i cànem i de xarxes. En el sector tèxtil la seva activitat es limitarà al jute i a la fabricació de sacs. El paper en la seva forma de paper d’embalatge anirà agafant gruix dintre del conjunt familiar. Igual que el seu pare, tindrà una ampla representativitat. Però només en institucions professionals, culturals o benèfiques, no polítiques. Ocupà càrrecs a la Societat Econòmica d’Amics del País, a l’Associació d’Enginyers, a la Cambra de la Propietat, a la Lliga de Defensa Industrial i Comercial, a l’Associació de Fabricants de Teixits de Lli, a l’Ateneu Barcelonès, a la Fira de Mostres de Barcelona, a la Cambra de Comerç i Navegació i al Foment del Treball Nacional.

Poc abans de morir, Pere Alier inaugurà una fàbrica a Sant Martí de Provençals (La Ilustració Catalana, 1910).

Pere Alier i Amar morí el 1924. L’empresa, que havia funcionat com a testamentària del difunt Pere Alier, passarà a ser Viuda de Pere Alier.

El 1930, el que li quedava de tèxtil —el jute— s’integrà a la Cooperativa Nacional de Teixidors de Jute, SA.

El 1932 es constituí Pere Alier, SA, la societat que mantindrà l’activitat paperera a Rosselló de Segrià.

Rosa Alier, com a Viuda de Josep Borrull, introduirà els seus fills a la societat el 1899, societat que ara es dirà Viuda i Fills de Josep Borrull. El producte és el de sempre i s’anuncien com a successors d’Alier, Borrull i Companyia. Tenen dues fàbriques: la vella a Sant Martí de Provençals i una segona a Sant Gervasi de Cassoles. Al començament de segle, l’establiment industrial es completarà amb un de comercial —botiga a l’engròs i al detall— en un magatzem-exposició a la plaça de les Olles de Barcelona i al carrer Darrere Palau.

El negoci —industrial i comercial— es mantingué fins als anys trenta.