Paper comercial de Josep Canals (1898). Josep Casals recollirà l’esforç de Jaume Sadó en una empresa de teixits de lli que fabricava sobretot jocs de taula, primer a Canet de Mar i després a Barcelona.
Jaume Sadó s’establí a Barcelona el 1835. Eren els anys en què el cotó s’anava imposant, relegant així les altres fibres. Però hi havia productes per als quals el cotó no era adequat o no donava prou qualitat. És el cas dels jocs de taula fins que requerien el lli com a primera matèria. El cotó es reservava per a les estovalles i tovallons de més baix preu.
El 1844 Jaume Sadó presentarà a l’Exposició Industrial de Barcelona el que serà el producte central de l’empresa durant més de 100 anys: el joc de taula amb estovalles i tovallons adomassats. Ell era un teixidor i, pel que diu, la fibra era de mescla de cotó i de lli.
L’empresa s’inicia com a Jaume Sadó i Companyia per seguir com a Jaume Sadó, simplement, continuar com a Jaume Sadó i Germans, i acabar amb Jaume Sadó i Fills. La fàbrica s’instal·larà al carrer de Sant Pau de Barcelona, núm. 100.
El 1860, els productes de Jaume Sadó mereixen un gran elogi del cronista de l’Exposició que se celebrà a Barcelona aquest any: "Mantelería adamascada de puro hilo, riquísima, cubrecamas de varias medidas y clases y pañuelos de hilo para bolsillo. Pueden clasificarse de sobresalientes los géneros de este expositor."
La fàbrica del carrer Sant Pau tenia aleshores 51 obrers: 24 es dedicaven als 20 telers destinats al lli, uns altres 24 als 20 telers destinats al cotó i 3 obrers a l’estampat de les peces. La inversió era de 43 000 rals.
La primera sortida internacional la realitzà el 1867 en presentar-se a l’Exposició Universal de París. Hi va fer un bon paper, tot i no guanyar-hi cap medalla. Els seus successors li adjudicaran unes medalles que no va obtenir, un fet lamentable però bastant corrent.
La producció de la fàbrica sobrepassava les possibilitats del carrer Sant Pau de Barcelona i en la dècada dels anys seixanta, Jaume Sadó decidí crear la fàbrica a Canet de Mar (el Maresme), i donar-li el nom comercial de La Canetenca. El creixement és considerable: el 1873 hi treballen 300 obrers.
Jaume Sadó participa en totes les exposicions que s’organitzen bé a nivell català, espanyol o internacional. Sempre amb els seus productes ja esmentats: estovalles, vànoves, cobrellits, mocadors i també roba adomassada per a vestits. A l’Exposició de Barcelona del 1877, que serví per a inaugurar l’edifici de la Universitat, exhibí un joc de taula que fou regalat a Alfons XII al final del certamen.
Jaume Sadó veié morir el seu fill gran —Jaume Sadó i Llenas— el 1869. Cap al 1880 traspassà el negoci al seu fill segon, Francesc, però aquest no demostrà interès a continuar-lo i el 1885 anirà a parar a mans de Josep Casals.
Interior de la fàbrica de Fills de J. Casals, a Barcelona, cap al 1915.
Josep Casals era el banquer de Canet de Mar, una figura existent en tots els pobles de Catalunya d’una certa importància. Un banquer era un comerciant de diner que n’avançava sobre les lletres de canvi i s’encarregava de cobrar-les. La seva xarxa de corresponsals en altres places —banquers com ell— permetia el joc financer dels botiguers i dels industrials.
La Canetenca era la primera empresa de la població i li devia agradar aquesta indústria. El 1889 ocupava 200 obrers que treballaven en un edifici de tres pisos. Els telers eren moguts per una màquina de vapor de 60 cavalls de força.
En la nova etapa es mantingué la producció clàssica de teixits de lli de qualitat, als quals s’afegiren els mateixos productes però teixits en cotó i a més bon preu. De la mateixa manera, els mocadors de fil foren complementats amb mocadors de fer farcells de cotó. Josep Casals obrí un magatzem i despatx a Barcelona, carrer de Fontanella, núm. 36.
A l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, Josep Casals, que es presentava sempre com a successor dels Sadó, guanyà una medalla d’or "por la perfección de su mantelería de lino y la de mezcla de ramio". El rami es veia aleshores com una fibra amb futur i foren uns quants els industrials catalans que feren proves barrejant-lo amb cotó o amb lli.
Segons dades que dóna l’empresa en presentar-se a l’Exposició Universal de París del 1889, la facturació anual era d’un milió de pessetes. En aquesta hi guanyà una medalla de plata.
Al final del segle, Josep Casals hi afegí una segona fàbrica instal·lada a Arbúcies. No devia mantenir-s’hi gaires anys.
La de Canet es va tancar a començament de segle. Es traslladà a Barcelona, a la Gran Via, núm. 261, mentre el despatx es posava al carrer del Bruc, núm. 41. Els canvis van coincidir amb la mort de Josep Casals, i l’empresa quedà convertida en Fills de J. Casals. Els jocs de taula adomassats estan encara en primera línia. Els hotels i fondes són ara els primers clients de can Casals, el qual facilita els jocs de taula amb el nom dels hotels, fondes o restaurants incorporat.
L’empresa a nom de Josep Casals i Canet es mantingué fins a la segona meitat del segle XX.
Els jocs de taula adomassats
Les estovalles i tovallons que formaven el joc de taula estaven fets per llenços teixits amb màquina Jacquard, que permetia la realització de dibuixos en els quals es reproduïen flors, preferentment.
Les estovalles tenien tres mides, segons es destinessin a dotze, divuit o vint coberts. Les primeres feien de 8 a 12 pams d’ample (de 160 a 240 cms) per 14 i 16 pams de llargada (de 280 a 360 cms). Les de 18 coberts tenien la mateixa amplada i de 20 a 22 pams de llargada (de 4 metres a 4,40 metres). Les estovalles de 20 coberts eren de 12 pams d’amplada (2,40 metres) per 28 de llargada (5,60 metres).
Els tovallons corresponents feien una vara quadrada, un quadrat d’uns 80 centímetres de costat, equivalent a mitja cana.