La capella de Santa Eulàlia de Mèrida, semblant a les esglésies que, amb la mateixa devoció, es poden trobar a les diferents capitals dels bisbats catalans altmedievals, com ara Vic, Lleida, Terrassa…, era situada a l’indret que actualment ocupa l’Ajuntament de la Seu d’Urgell. En els baixos d’aquest edifici s’han identificat vestigis d’aquella construcció, que han estat recentment motiu d’una exploració arqueològica.
Curiosament l’església de Santa Eulàlia, més concretament el seu altar, esmentat per primera vegada el 1036, apareix sempre —en els documents consultats— com l’altar on es juraren nombrosos testaments sacramentals. En alguns d’ells sols es diu que el lloc de veneració de Santa Eulàlia era construït a la Seu o a la vila de Santa Maria de la Seu (1036, 1042, 1053, 1064,1074, 1135 o 1136), mentre que en altres s’especifica que l’església o esglesiola de Santa Eulàlia era fundada a l’entorn de l’església de Santa Maria de la Seu (1071, 1076, 1081, 1086, 1090 o 1092). (MLIC)
Durant l’hivern del 1991-92 es dugué a terme un sondeig en el subsòl de l’ajuntament de la Seu d’Urgell, a la part nordst d’un magatzem municipal. L’excavació es limità a un espai de 3 × 4 m, en el qual s’obtingué una estratigrafia d’uns 2 m de profunditat. En gran part es tractava d’un rebliment abocat en època moderna que semblava estendre’s en tota la superfície del magatzem.
L’excavació va revelar l’existència d’un edifici anterior, sobre el qual es fonamenta l’Ajuntament actual. Les estructures posades al descobert són de la seva paret nord. El mur nord té una potent banqueta de fonamentació on es recolzen tres columnes fetes amb blocs de gres treballats, posiblement l’arc triomfal de l’església. Aquests elements estan associats a un paviment de lloses regular que es prolonga cap al sud i l’oest. A l’extrem nord-est l’angle que tancava l’espai era prolongat per un mur que revela una construcció en semicercle. Aquesta estructura absidal no s’ha pogut descobrir del tot, interrompuda per un mur contemporani, però per la seva orientació podria formar part de la capçalera de l’església. (AVB)