Situació
Aspecte del sector nord-est de l’església, amb la porta oberta al mur nord.
ECSA - A. Roura
Aquesta capella i antiga parròquia és situada a llevant del terme, al veïnat de Beders.
Mapa: 35-10 (216). Situació: 31TDG016898.
Per a anar-hi, cal agafar la carretera local que surt de Bellver en direcció a Alp i a mà dreta el trencall que mena a Bor; arribats a Bor, cal prendre una pista que mena a Beders, situat a 1 km de Bor. (RMAE)
Història
La parròquia de Beders és esmentada amb el topònim Biterris en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document que reflecteix l’estat del bisbat d’Urgell al final del segle X. També es consigna Santa Cecília de Beders en l’acta de consagració de l’església de Sant Andreu de Baltarga del 891, bé que en un paràgraf que és una interpolació del final del segle XI.
Aquesta església, com moltes d’altres d’aquest sector, tampoc no es va salvar del saqueig dels soldats d’Arnau de Castellbò i del comte de Foix que tinguè lloc a la fi del segle XII, el 1198. S’emportaren de l’església un cobrealtar i les coses del capellà. En les visites arquebisbals de 1312-14 consta com Ste. Cicilia de Bederrs i era una de les parròquies més pobres del sector, amb una renda anual de 15 lliures. (MD)
Església
Planta de l’església.
E. Ventosa
És un edifici d’una sola nau, capçada per un absis semicircular orientat a llevant. Sobre el mur de ponent hi ha una petita espadanya d’un sol ull. L’església té el detall singular de tenir l’entrada a la façana nord, fruit de refeccions tardanes.
L’aparell és de pedra calcària, trencada a cops, en peces allargades de mides variades, posades en filades horitzontals de gruixos desiguals, que palesen formes poc elaborades i austeres de l’arquitectura del segle XII.
L’absis té la façana llisa sense basament ni cornisa, amb una finestra de doble esqueixada al mig, formada per un doble arc de mig punt amb dovelles de pedra tosca, llargues i primes, brancals de la mateixa pedra i una llosa gran per ampit. Tocant a la nau hi ha una finestreta rectangular, alta i prima, oberta en una altra època. Actualment l’absis i la nau són separats per una gruixuda paret, construïda en esdevenir l’absis la sagristia de l’església.
La major part de la nau és reconstruïda. De la primitiva edificació resta la part més propera a l’absis, amb una finestra de doble esqueixada força irregular al costat meridional, de tipus semblant a la de l’absis, amb un doble arc de pedra tosca, bonyegut, i muntants igualment de tosca. És oberta justament al punt de trobada de la paret primitiva amb la reconstruïda. Aquesta façana té una deformació bastant marcada; es bomba cap endins a la part inferior i s’obre després un altre cop. El frontispici mostra els senyals de més d’una reparació.
La porta d’accés del costat nord es va obrir segurament quan es va reconstruir l’església. És situada precisament a la part nova.
Una altra modificació important és la coberta, refeta amb estructura de fusta i lloses de pissarra en lloc de la volta de canó original, de l’arrencada de la qual es veuen indicis a prop de l’arc preabsidal. (EVS)
Bibliografia
- Martí, 1926-28, vol. I (I), pàg. 191
- Pladevall, 1983, pàg. 140
- Ordeig, 1993, vol. I (I), doc. 1, pàgs. 1-8 i doc. 15, pàgs. 53-57