Situació
Pont sobre l’Isàvena, que conserva estructures romàniques, reformat per a adaptar-lo al pas de vehicles de motor.
ECSA - J.Bolòs
Aquest pont, sobre l’Isàvena, és situat al llogaret de les Ferreries, a la confluència del barranc de Castrocit amb l’Isàvena, prop de la carretera de la vall i abans d’Ovarra. El pont és utilitzat per a accedir al lloc i a tota la vall de Calbera. A l’est del seu únic arc hi ha una obertura amb una forma quadrangular, per on potser en algun moment va passar una canalització. (JBP-JBM)
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCG024946.
Història
Trobem esmentat aquest pont en dues donacions comtals, considerades per R. d’Abadal meres falsificacions, però que documenten la seva existència almenys al segle XII. En el primer document hom diu que l’any 980 els comtes Unifred I Bernat i Toda de Ribagorça donaren al monestir d’Ovarra i a l’abat Levila l’alou que anava del pont de Calbera al congost d’Ovarra, amb l’aigua i els drets exclusius de pesca i molí. En el segon, datat l’era 901, els comtes Ramon i Garsenda amb llurs fills donaren al monestir d’Ovarra les vil·les de Calbera, Castrocit i Morens i l’aigua des del monestir al pont de Calbera. Un tercer instrument, basat si més no en un fons versemblant, de l’any 992, dona notícia d’un judici presidit per Galí i els jutges Galí, Apó, Sanç, Iquila, Égica, Banzo, Aster, Malaric i Gal·leni, i en presència del prevere Malefacto i d’altres molts homes. Els testimonis presentats en aquest judici per l’abat Ennecó i els monjos d’Ovarra, Guimar i Enies, juraren que des dels temps d’Ató, comite majori, els monjos tenien privilegi de fer molins i de pescar entre el pont de Calbera i Ovarra; de manera que s’ordenà que l’infractor pagués dues lliures d’or.
Dóna una referència gens dubtosa sobre aquest pont un diploma del 1124 que reporta la convinença feta entre l’abat Ponç de Sant Victorià d’Assan amb la congregació dels monjos i clergues d’Ovarra, d’una banda, i els veïns de Calbera, de l’altra, sobre els camps de Bosital i Beserín. El primer camp confrontava a llevant amb el riu de Castrocit “fins al pont”; el segon, per sota l’Isàvena i pel damunt del camí. (JBP)
Pont
És un pont d’un sol arc. Té una longitud de 25 m, d’est a oest, i una amplada semblant a la que tenen la majoria dels ponts, de 2,8 m. Recentment, per a adaptar-lo als vehicles actuals, ha estat reformat: se li han tret les baranes originals, ha estat ampliat uns centímetres més i se li ha afegit una nova barana metàl·lica.
L’arc, lleugerament rebaixat, té una amplada d’11 m i l’alçada, des de la sola de l’arcada fins al nivell actual de l’aigua, és de poc més de 6 m. Les dovelles són llargues (uns 60 cm) o de vegades una mica més curtes i completades per un carreu. Tant les dovelles com els carreus dels murs són de llicorella. Les parets de cada un dels estreps són fetes amb filades de lloses poc treballades. A la sola de l’arc no hi ha cap forat per a la cintra.
Tot i que és difícil de saber si ha estat gaire refet modernament, en principi aquest pont pot ésser inclòs entre els ponts romànics. Té alguns aspectes que permeten relacionar-lo amb el pont proper de Serradui i datar-lo, per tant, al segle XI o poc després; amb tot, hi ha altres aspectes que fan pensar que pot ésser més modern i que només resta dins una tradició romànica. De fet, datar la major part dels ponts sovint és molt difícil, si hom té present les nombroses restauracions que han sofert i també atesa la llarga perduració de les formes de tradició romànica que trobem en aquests edificis, fins i tot si són bastits en un moment molt posterior a l’època que ara estudiem. (JBM)
Bibliografia
- Serrano, 1912, pàgs. 134-135, 247 i 327
- Abadal, 1955, vol. III (I), falsos XIV, XVI i XVIII, pàgs. 63-69
- Martín Duque, 1965, doc. 151, pàgs. 135-136