La cloïssa asiàtica (Corbicula fluminea) ha envaït gairebé tots els països temperats des del sud-est asiàtic. L’adult fa entre 2 i 5 cm. Les valves, de color lleugerament lila a l’interior, mostren per fora un color bru més o menys groguenc amb costelles concèntriques ben evidents.
Cristian R. Altaba.
La cloïssa asiàtica (Corbicula fluminea) pertany als corbicúlids (Corbiculidae), una família que té una àmplia distribució als països tropicals i la major part d’Euràsia, però que mai no havia arribat al territori català. Relacionada amb els esfèrids (Sphaeriidae), comparteix amb aquests el seu caràcter dominant al bentos, tot i que es distingeix dels seus representants per la seva mida, molt més gran, per la dispersió en estat de larva nedadora i per la capacitat de proliferar en aigües corrents. Al seu hàbitat viu en aigües clares i oxigenades, on s’està mig enterrada al fons marí, des d’on filtra contínuament plàncton i detritus. Aquesta capacitat de filtrar els residus fa que sigui valorada en aquariologia, perquè és capaç de netejar les partícules en suspensió i ajuda a mantenir l’aigua neta.
Va arribar al delta de l’Ebre importada com una curiositat, però un cop alliberada al medi natural ha proliferat i s’ha estès per tota la conca, dispersada activament pels pescadors, que hi troben un esquer fàcilment transportable.
El cicle vital de la cloïssa asiàtica inclou una fase de larva vèliger, de gran capacitat dispersiva. Les altíssimes densitats que assoleix a l’Ebre han causat una alteració radical de les característiques del bentos, on a més s’acumulen les valves dels exemplars morts. L’expansió d’aquesta invasora significa una greu amenaça per a la conservació de les aigües continentals dels Països Catalans.