Situació
Restes de l’església, que fou durant un temps un petit priorat de Santa Maria de Lavaix.
ECSA - M.À. Font
Les restes de l’antiga església de Sant Vicenç es troben 200 m a l’est de l’Hostalet del Sas.
Mapa: 32-11 (251). Situació: 31TCG071869.
Per a arribar-hi cal prendre la carretera que porta a Puimolar. Poc abans d’aquest poble, un ramal en direcció nord porta a l’Hostalet del Sas, molt a prop de la roureda on hi ha el conjunt megalític de Cornudella. (MAF)
Història
En aquesta església, el monestir de Santa Maria de Lavaix hi fundà un priorat, que tingué una vida força efímera. L’església i el lloc de Sant Vicenç fou de Lavaix des de l’any 950, en què el comte Unifred I Bernat de Ribagorça lliurà, per al remei de la seva ànima, a l’abat Adroer i a tota la congregació de Lavaix el lloc dit Sant Vicenç, a la vall de Soperuny, la qual ell amb els seus fidels havia pres als pagans. Allí fundaren un priorat. El patrimoni de Lavaix al lloc s’incrementà amb les terres donades pel futur abat Quint l’any 955. L’any 1023 els monjos de Lavaix adquiriren també una vinya al lloc dit Larins, prop de Sant Vicenç, per tretze sous. El centre del petit priorat es desplaçà vers Santa Maria de Puimolar al segle XII.
L’inventari d’esglésies de Lavaix corresponent a l’inici del segle XIII consigna l’església de Santa Maria de Puimolar amb l’església de Sant Vicenç del Sas, que devia dependre de la primera. El priorat es convertí en aquell temps en un mas, el mas de Sant Vicenç, que fou el centre d’una quadra de l’abadia de Lavaix. (JBP)
Església
Planta dels sectors encara subsistents d’aquest edifici, les pedres del qual han estat aprofitades per a la construcció de margeres.
M.À. Font
Les poques restes que queden d’aquesta església deixen entreveure que es tractava d’un edifici de nau única amb un absis semicircular desplegat a llevant sense arc presbiteral. La capçalera ha perdut el parament exterior i mostra el reble d’argamassa de calç. Al mur nord s’obrí una capella lateral coberta amb volta de canó. La porta d’accés es trobava al mur sud, que a poc a poc ha anat perdent la seva verticalitat. Els carreus, la majoria aprofitats per a fer les espones veïnes, mostren un treball més acurat a la zona de l’absis. És difícil establir una datació, però sembla que es tracta d’una obra del segle XII. (MAF)
Bibliografia
- Abadal, 1955, vol. III(II), doc. 161, pàgs. 367-368 i doc. 166, pàgs. 370-371
- Puig, 1984, doc. 13, pàg. 69, doc. 69, pàg. 111 i doc. 70, pàg. 112