Situació
Vista de la part meridional de Sant Llorenç de Fontcalçada. L’edifici té vestigis d’època preromànica.
J. M. Masagué
La capella de Sant Llorenç és situada a l’extrem nord-oest del terme de Sant Cugat (prop del de Rubí), en un terreny planer i al costat de la masia restaurant de Ca n’Ametller. A poca distància passen l’autopista A-7 i la via dels Ferrocarrils de la Generalitat que uneix Barcelona amb Terrassa.
Mapa: 36-16(420). Situació: 31TDF208926.
Per arribar-hi cal situar-se al quilòmetre 15,450 de la carretera que va de Sant Cugat a Rubí (carretera de Gràcia a Manresa), d’on parteix el camí carreter que, amb un recorregut de 500 m, condueix a Ca n’Ametller i a l’església. (LlFL)
Història
El topònim del lloc ja apareix esmentat l’any 986 en una escriptura per la qual dos personatges anomenats Major i Baró venen a Odó, abat del monestir santcugatenc, diverses peces de terra i unes cases que posseïen “...in locum que dicunt Fonte Calciada”. L’origen d’aquest topònim va lligat a l’existència de la via romana que anava d’Arraona (Sabadell) fins a Martorell, i que passava pel costat d’on segles després es bastí el temple de Sant Llorenç.
De l’existència de l’església de Fontcalçada no hi ha referències històriques documentals fins al segle XI, quan un tal Esteve Guitart, mitjançant una carta de donació, fa lliurament l’any 1084 al cenobi de Sant Cugat d’un alou situat al lloc de Campanyà “prope ecclesiam S. Laurentii”.
Al segle XII el temple de S. Laurentii de Font Calciato figura citat entre les capelles pertanyents a l’esmentat monestir, les quals li foren ratificades l’any 1120 per una butlla de confirmació de béns atorgada pel papa Calixt II. Amb posterioritat, l’església de Fontcalçada apareix escripturada en nombrosos documents del segle XII, corresponents a donacions, vendes o altres tipus d’instruments, gairebé sempre relacionats amb el cenobi de Sant Cugat, del qual depenia.
La capella de Sant Llorenç, deixant de banda les nombroses refeccions i modificacions que degué sofrir durant la baixa edat mitjana i encara posteriorment, fou reedificada l’any 1796 per un paraire de llana, de Moià, anomenat Domènec Llobateres; la petició de l’autorització d’aquesta reconstrucció és de l’any 1780 i per ella sabem que l’església “havia existit en temps passats i llunyans i de la que havent estat destruïda per un llamp, en quedaven els vestigis no afectats”. En aquesta refecció probablement degué perdre l’absis.
L’any 1976, amb motiu d’unes obres de restauració, fou trobat el basament de l’absis romànic primitiu, de ferradura, el qual s’ha consolidat i conservat. L’església de Fontcalçada té al costat la masia de Ca n’Ametller, avui convertida en restaurant, l’origen de la qual probablement és el mas Sala, citat en alguns documents medievals. (RVR-MLlR)
Església
La capella de Sant Llorenç de Fontcalçada és una construcció molt senzilla que es compon actualment d’una sola nau de planta rectangular. De l’absis d’aquest edifici només queden els fonaments, els quals indiquen que hi havia un absis de planta semicircular que no es diferenciava, exteriorment, de la nau. Interiorment, segons es dedueix de la planta dels fonaments actualment visible, aquest absis té forma semicircular ultrapassada i s’uneix a la nau mitjançant un simple reclau. Malgrat això, s’ha de tenir en compte el fet que aquesta planta és el resultat d’una consolidació feta l’any 1976.
L’interior d’aquest edifici és il·luminat per una finestra, situada en el mur de migdia, que té arc de mig punt i forma una doble esqueixada. A la façana de ponent i sobre la porta d’accés hi ha una petita finestra en forma de creu, que és tallada en un sol bloc.
La porta actual d’accés a la capella és situada en el mur de ponent, però manté en el mur de migdia una altra porta, més antiga i actualment tapiada, que té un arc de mig punt amb llinda i timpà llis. Interiorment, forma una fornícula amb l’arc de mig punt del cap-i-alt.
L’aparell dels murs d’aquest edifici és fet amb pedres de mida petita que hom disposà en filades horitzontals força uniformes. Les pedres presenten la cara vista simplement aplanada a cops de maceta; només en la façana de tramuntana algunes filades presenten les pedres disposades en sentit vertical o inclinat. Les dovelles dels arcs de la finestra i la porta de la façana de migdia presenten un treball d’ajustament molt acurat entre les diferents peces que formen els arcs.
Cal considerar, pel que fa a la datació d’aquest edifici, que, si la consolidació dels fonaments de l’absis ha estat fidel a les restes trobades, hauríem de parlar d’una construcció preromànica, possiblement del final del segle X. D’aquesta època podrien ésser part dels murs, ja que aquests van ser reconstruïts, segons sembla, durant el segle XVIII —de tota manera, el mur de migdia presenta una estructura i un aparellat que, juntament amb la porta i la finestra, el trasllada a la segona meitat del segle XI, ja en ple estil llombard—. En la reconstrucció del segle XVIII es va fer el mur de llevant, a més d’alguna part dels altres murs, la porta d’accés actual al mur de ponent i la volta de maó pla amb llunetes que cobreix la nau. (JMaM)
Bibliografia
- Rius, I-III, 1945-1947, docs. 176, 715, 849, 903,1 034,1 214,1 222,1 294
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 272
- Vall, 1976
- Barral, 1981, pàg. 283
- Mitjans, II, 1982, pàgs. 182-185