Situació
El tossal més meridional dels tres que hi ha a Vinatesa, amb restes d’una fortificació i d’habitatges adossats a la penya.
ECSA-J. Bolòs
La partida de Vinatesa és situada al sud-est de la ciutat de Lleida, prop del terme d’Artesa de Lleida. En aquesta partida, hi ha diversos turons, habitats en època medieval i situats al costat sud del rec de la Femosa.
Mapa: 32-15 (388). Situació: 31TCG044043.
Per a arribar-hi hem d’agafar la carretera que des del Cappont va a la Bordeta i després cap a Artesa de Segre. Poc després, agafarem la carretera que va a l’aeròdrom d’Alfés. A 1 km del trencall, ja veurem, a banda i banda del camí, els tossals de Vinatesa. (JBM-JIR)
Nucli urbà
Planta esquemàtica de la situació dels tres turons amb les restes d’aquest vilatge.
J.Bolòs
Actualment podem observar, als tres turons de Vinatesa, testimonis del poblament d’època medieval. Els vestigis més importants, però, són al tossal més meridional, on hi ha restes d’una fortificació i de nombrosos habitatges. Al turó del nord-est hi ha el record d’alguns habitatges. Finalment, al tossal del nord-oest trobem una possible necròpoli.
Al turó més meridional, també anomenat de la Bassa, allargat, hi ha un gran nombre de testimonis dels canvis que hi feu la gent que hi va viure en època medieval. D’una banda, cal assenyalar la possible existència d’una torre al lloc més elevat. D’altra banda, hi ha restes d’un mur perimetral. Allò que crida més l’atenció, però, és l’existència de nombroses roques excavades i treballades, segurament per tal d’adaptar-les com a habitatges semitroglodítics.
Aquests habitacles eren orientats cap al sud-est i foren bastits al damunt d’un petit espadat. N’hi ha diversos. Un dels més interessants és el que té a la banda sud-oest uns graons que, segurament, permetien de baixar al nivell inferior del petit cingle. L’espai que ocupava tota la cambra principal d’aquest habitatge era mig cavat a la roca. Té una longitud de 3 m i una amplada d’uns 2 m. Al costat nord sembla que hi havia una ampliació d’aquesta habitació principal. Darrere, encara hi ha altres zones on la penya ha estat buidada; en una de les parets potser resta el record d’haver-hi hagut un antic armariet o un forat per a un foc a terra. Aquest conjunt de grans espais buidats a la penya potser eren d’un sol habitatge o, més probablement, pertanyien a diverses cases independents. Cal tenir present, a més, que, damunt de l’espai mig cavat a la roca, hi devia haver unes parets de pedra o de tàpia i una coberta; de tot això, tanmateix, no n’ha quedat res.
Al cim del petit turó del nord-oest hi ha la resta d’una sepultura de planta rectangular, orientada d’est a oest. Té una longitud d’uns 180 cm i una amplada de 50 cm. És molt desfeta, en especial a la banda oriental.
Al turó del nord-est —situat actualment a l’altra banda de la carretera—, en unes codines que hi ha a la banda sud-est del tossal, trobem diverses superfícies aplanades, que deuen correspondre al terra de diversos habitatges. Aquestes zones aplanades i poc o molt retallades fan, d’est a oest, uns 5 m de llarg per poc més de 3 m d’ample. Trobem testimonis d’hàbitats semblants a aquests en altres indrets d’aquesta comarca, com per exemple a la necròpoli d’Encalç, molt a prop del lloc on hi ha les tombes excavades a la roca. Com en els habitatges del tossal meridional, cal pensar que damunt de la roca hi havia unes parets de pedra o de tàpia, protegides per una coberta d’un sol vessant.
Segurament el conjunt d’aquests testimonis de la gent que va viure en aquest lloc no correspon a un únic moment, tot i que tots pertanyen, molt probablement, a l’època medieval. Responen a un moment en què predominava un hàbitat semidispers, que vivia dels conreus que es feien a la plana propera —la qual forma l’actual partida de Vinatesa— i també de la ramaderia. Bàsicament suposem dos moments importants d’ocupació d’aquest indret: abans de la conquesta i després de la conquesta de l’any 1149.
Primerament pensem en un moment d’ocupació en època andalusina, en què es degué fer una torre i un nucli important de poblament al tossal meridional, segurament instal·lat rere una muralla. Podem considerar que hi havia una almúnia. És, però, difícil de saber si hi ha en aquest indret de Vinatesa algun element que tingui l’origen en una etapa anterior a la musulmana. Tot i que creiem que és molt probable que la tomba correspongui a aquest moment de domini islàmic, no podem negar totalment la possibilitat que fos cavada en una etapa encara més antiga.
D’altra banda, un altre moment d’ocupació important a Vinatesa fou després de l’any 1149. Per exemple, tot i que hom no pugui assegurar res sense fer-hi un estudi més profund, no podem descartar la possibilitat que els habitatges cavats a la roca sobre l’espadat del tossal meridional fossin fets en una etapa posterior a la conquesta comtal.
Aquesta cronologia, a grans trets, resta confirmada per la troballa, sobretot als vessants del tossal de la Bassa, de ceràmiques vidrades de colors verd i melat, juntament amb d’altres de pintades amb manganès, fet que fa suposar un poblament en una etapa andalusina final, que perdurà en època comtal.
Sigui com sigui, ens trobem davant d’un dels vilatges abandonats més interessants d’aquesta comarca, sobretot a causa de la facilitat que hom té de veure els seus diferents elements (fortificació, habitatges, necròpoli), i a causa de la perduració de la vida en aquest lloc al llarg de gairebé tots els segles medievals, si bé, molt probablement, aquest indret va tenir el seu moment més bo durant l’etapa andalusina. (JBM-JIR)
Bibliografia
- Pita, 1962a, XXV, pàgs. 327-328; Lladonosa, 1972-74, vol. I, pàgs. 225-226; Rodríguez, 1980, pàgs. 41-42.