Situació
Petita capella annexa al mas de Sant Pere, amb la coberta restaurada recentment.
ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñàn
Aquesta església s’alça, envoltada per altres construccions, dins el mas Sant Pere, masia situada al NE de Canelles i al ribatge esquerre del riu del mateix nom.
Mapa: 34–11(253). Situació: 31TCG657716.
Per a anar-hi, cal agafar la carretera que mena a Sant Llorenç de Morunys. Poc abans del quilòmetre 3, a mà esquerra, s’inicia la pista que es dirigeix cap a Canelles, però que, a les envistes del poble, cal deixar per a seguir-ne una altra, també a mà esquerra, que va al mas Sant Pere, on hi ha l’església. El recorregut d’aquesta pista, en molt bon estat, és d’uns 3 km aproximadament. Tenen la clau els estadants del mas, que són els propietaris de la capella. (FJM-AMB)
Història
No es coneix documentació referida a l’església de Sant Pere prop Canelles. Tan sols en un document de venda d’un canyamar a la vall de Fígols in loco ubi dicitur in villa Urix, s’esmenta, com a límit d’aquest, ipsa casa de Sancti Petri, que molt bé pot fer referència a l’església de Sant Pere.
Actualment aquesta església no té culte. (MLIC)
Església
L’edifici, d’estructura simple, és compost per una única nau, capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’ampli espai presbiteral, els murs del qual han estat descarregats amb l’obriment d’un nínxol a cada banda. Aquests dos cossos d’edifici, amb la mateixa amplada, són separats per dos ressalts fusionats amb un arc de mig punt, a manera d’arc toral. A partir d’aquí ja es desplega la nau, diferenciada només de l’espai presbiteral per la seva més gran amplada.
La nau és coberta amb una volta apuntada reforçada amb un arc toral intermedi; l’espai presbiteral, per la seva part, va cobert amb una volta de canó semicircular, i l’absis, atès el seu perímetre semicircular, accepta una volta d’un quart d’esfera.
La coberta de la nau, tot i que per la seva morfologia s’adapta a la tipologia general de l’edifici, sembla que respon a una refacció que s’afegeix als remodelatges parcials que afecten la capella.
Atès que l’edifici és envoltat, llevat del cantó est, per un seguit de construccions pertanyents al mas, no es pot determinar el nombre exacte de finestres, com tampoc no es pot veure el lloc on s’obria la porta original, més encara si es té en compte que la meitat de la nau és envaïda per una tina.
Admetent la possibilitat que al mur sud pogués haver-hi alguna finestra, actualment les úniques que es poden detectar són situades al centre de l’absis i al mur de ponent. La de l’absis s’obre amb doble esqueixada i és rematada amb un arc de mig punt adovellat, fet amb pedra tosca. La de ponent actualment s’obre amb una sola esqueixada i mostra signes evidents d’haver estat retocada; amb tot, originàriament, partint de l’estructura actual, sembla que era coronada amb dos arcs de mig punt adovellats i en degradació, fets, com l’altra finestra, amb pedra tosca.
Ara s’entra a l’església a través d’una porta desclosa al començament del mur sud, que substituí l’original, oberta al mateix cantó, però inutilitzada en adossar-s’hi part del mas i per la reconstrucció de la tina a l’interior.
Els paraments externs són totalment llisos, i només una cornisa situada a la part superior de l’absis i dels murs laterals trenca la monotonia de les filades, compostes per blocs de pedra de mida mitjana, força ben escantonats però sense polir.
El mur de ponent, sense espadanya, excedeix el nivell de la teulada de doble vessant feta amb teules.
L’edifici, ateses les seves característiques generals, respon a una construcció senzilla obrada probablement cap a la segona meitat del segle XII, o potser més tard, dins l’àmbit rural de muntanya.
Aquesta capella, sense culte, és utilitzada per a usos agrícoles; no obstant això, els seus propietaris la mantenen en bon estat de conservació, i més després d’haver arranjat la teulada. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Miret I Sans, 1915–16, doc. 80; Vidal-Vilaseca, 1977, pàgs. 99–100; Gran geografia comarcal de Catalunya, 1984, vol. 16, pàg. 101.