Situació
Les ruïnes d’una antiga edificació al paratge de la Casa Cremada es troben a llevant de l’indret del Cap de l’Home i a ponent del puig d’en Marès o d’en Romuald, en un contrafort que davalla en un pendent lleuger, uns 400 m al nord de la masia dita la Casa Cremada, avui abandonada, que ha donat nom al lloc. A migdia de les ruïnes s’escola un dels torrents de capçalera de la riera de la Quarentena o de la Cuana.
Mapa: 220M781. Situació: 31TEG172795.
El camí més accessible és arribar-se a les cases d’estiueig del cim del Cap de l’Home. D’allí cal seguir un corriol que passa prop dels dòlmens del Cap de l’Home i el Llit de la Generala. A partir d’aquest darrer megàlit una lleu carena d’un contrafort del puig d’en Romuald mena a la construcció.
Edifici
Planta, a escala 1:200, de la construcció, amb elements de diverses èpoques.
J. Badia
Al conjunt d’aquesta edificació molt ruïnosa es distingeixen dos sectors diferenciats per la factura de la construcció.
En primer lloc, destaca molt un cos de planta rectangular, estret i allargat, amb l’eix oest-est, que fa 12 × 3,80 m (mides exteriors). Tenia una única porta a migdia, d’1,17 m de llum, de la qual es conserven els muntants. Els murs tenen un gruix uniforme de 0,75 m. S’han conservat en alçades una mica irregulars, en un màxim de només 1,5 m al costat de ponent. L’interior és molt cobert d’enderrocs.
L’aparell, de pedres sense treballar lligades només amb fang, és fet amb blocs grossos de granit i algun de quarsita. Es caracteritza per les llargues filades d’opus spicatum, relativament ben marcat la irregularitat de formes i volums del material utilitzat. Aquest aparell lliga amb angles fets amb lloses llargues, que hom procurà de col·locar al llarg i de través.
Al costat de migdia d’aquesta aula rectangular foren afegits uns altres cossos de construcció. El sector menys enrunat és el del sud-oest, on hi ha una gran estanca trapezial. Els altres vestigis, vers llevant, són menys visibles.
Aquesta part de la construcció és també de rebles i fang. Els murs tenen uns 60 cm de gruix i s’hi mantenen en una alçada mínima d’1,5 m, però l’aparell és molt distint de l’esmentat abans. És fet amb lloses posades planes, molt ben ajustades, disposades sense ordre, però sense cap indici d’espiga.
Aspecte que ofereixen les ruïnes de la construcció.
J. Badia
L’estat de les restes fa que no puguem aventurar una datació aproximada gaire fiable. Tanmateix, els aspectes tecnològics de la construcció de l’aula rectangular ens situen clarament en l’època alt-medieval, en un moment del segle X, com a molt tard. L’altra part edificada s’hi devia afegir també en època alt-medieval, probablement.
Una simple neteja de les ruïnes, de vegetació i enderrocs, posaria al descobert elements d’interès encara existents i avui colgats.
L’aula rectangular, per les dimensions i la planta, llarga i molt estreta, amb entrada al sud, i per la seva orientació admet la hipòtesi, potser arriscada, de considerar-la una esglesiola alt-medieval. La relativa llunyania de Montjoi, antiga vall de Magrigul, sembla no recomanar cap intent de relacionar aquestes ruïnes amb el cenobi d’origen visigòtic de Magrigul. Tanmateix, encara que això sigui molt improbable, cal no oblidar que hi ha indicis per suposar que el topònim Magrigul fou aplicat a un extens sector d’aquest extrem sud-est de la serra de Rodes, i no és del tot impossible que inclogués l’actual indret de la Casa Cremada.
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, pàgs. 218-221.