Francesc Gomis i Soler (Can Gomis. Història d’una colònia industrial a les ribes del Llobregat, 1992). Francesc Gomis i Soler, manresà, establí una fàbrica de filats de cotó a Monistrol, el 1895.
Francesc Gomis i Soler era manresà i cintaire, com els Burés. El 1852 començà les seves activitats industrials fabricant cintes de seda que eren utilitzades pels tabaquers cubans a l’hora de precintar les caixes de cigars.
El 1884 es transformà en filador de cotó en fer-se càrrec de la fàbrica de can Canals, a Sant Martí de Torroella, a la vora del Cardener. Hi tenia 4.000 pues de filar.
Quatre o cinc anys més tard, Francesc Gomis encarregà a l’enginyer Josep Playà i Sunyer que fes un estudi de la conca del Llobregat, per veure on era possible un aprofitament hidràulic que millorés sensiblement el que tenia. Aleshores el Llobregat era ja un riu molt aprofitat en aquest sentit. L’informe recomanava un lloc situat en el terme de Monistrol de Montserrat, riu avall. El 1889 es féu la petició oficial al govern civil de Barcelona, i es trobà que n’hi havia dues més, molt similars i en el mateix indret, una d’elles presentada per l’enginyer Josep Playà. La concessió l’obtingué aquest. El fet que el 1892 la cedís a Francesc Gomis indica que hi podia haver hagut un acord previ, ja que Gomis havia renunciat mentrestant a la seva petició. La concessió serà per a aprofitar un cabal de 5.500 l/s i per a la construcció d’un canal i d’un salt d’aigua de gairebé 5 m d’alçada.
La fàbrica, només de filats de cotó, situada en el lloc anomenat Costa de Vallbona, es posà en marxa la primera meitat de l’any 1895, amb 10.000 pues. Al mateix temps s’iniciaren les obres per a la construcció d’habitatges per als obrers en el que serà la colònia Gomis.
Els germans Gomis constituïren Força i Enllumenat SA el 1923 (Manresa y su comarca, 1927).
El 2 d’octubre de 1895 morí el fundador. Poc després es constituïa l’empresa Vídua i Fills de Francesc Gomis i Soler. La formaven la vídua, Francesca Cornet i Viladés, i dos fills del matrimoni, Francesc i Joaquim, als quals s’afegirà al cap de poc el tercer germà, Enric.
El 1899 es produí un incendi que cremà la fàbrica i deixà inservible la major part de la maquinària. Es pogueren salvar, únicament, 2 batans, 2 cardes i 5 bales de cotó. Al cap d’un any, de totes maneres, es posà en marxa la fàbrica ja reconstruïda.
El 1902, Enric Gomis i Cornet fou nomenat director de la fàbrica. Com era tradició, instal·là allí mateix el seu domicili. Amb la mort de la mare, l’any 1908, l’empresa es dirà Fills de Francesc Gomis i Soler, amb els tres germans. Hi treballaven 130 obrers.
El 1908 els germans Gomis comprovaren que les possibilitats hidroelèctriques que els proporcionava el seu salt d’aigua superaven de molt les necessitats de la fàbrica de filats. La Indústria Elèctrica SA de Lluís Muntadas s’encarregà de muntar una central elèctrica a Monistrol.
El 1909 s’inicià la producció d’energia elèctrica destinada a tercers a càrrec del que se’n deia Elèctrica Gomis, però que era la mateixa empresa. La xarxa inicial serà la següent:
- 1910 - Monistrol de Montserrat, Olesa de Montserrat i Castellbell i el Vilar
- 1914 - Viladecavalls, el Pont de Vilomara i Collbató
- 1915 - Capellades, Piera i els Hostalets de Pierola
- 1916 - El Bruc
La producció d’energia elèctrica centrarà l’interès dels germans Gomis, de manera que el 1916 arrendaren la fàbrica tèxtil i el salt a Josep Llaudet, Societat en Comandita, durant cinc anys. Posteriorment ho faran amb l’Exportadora Alcoiana (1921-25) i amb Bori i Cirera. Aquesta darrera empresa s’integrarà el 1929 a La Unió Industrial Cotonera SA.
El 1923, els germans Gomis acordaren la constitució de Força i Enllumenat SA, a la qual traspassaren tots els actius elèctrics. Tenia el domicili social a Manresa i un capital desemborsat de 3 milions de pessetes. L’empresa farà una política d’emissió d’obligacions hipotecàries per a cobrir les inversions, que cotitzaran a les borses de Barcelona i Madrid.
Amb una capacitat de producció d’1,75 milions de quilovats-hora anuals, Força i Enllumenat SA arribarà a una trentena de localitats tot creant una xarxa de distribució —en col·laboració a vegades amb altres companyies productores— que inclourà a més de les poblacions anomenades, les de Martorell, Sant Sadurní d’Anoia, Terrassola, Gelida, Puigdalba, Carme, Ordal, Vacarisses, etc.
Els inicis de l’electrificació (Can Gomis. Història d’una colònia industrial a les ribes del Llobregat, 1992). El 1909, Vídua i Fills de Francesc Gomis iniciaren la producció d’energia elèctrica destinada a tercers.
L’experiència de Monistrol impulsà els germans Gomis a estudiar altres possibilitats hidroelèctriques en altres conques fluvials catalanes. El 1922 demanaren l’autorització per a construir el que serà l’embassament d’Oliana sobre el riu Segre, i l’obtingueren el 1927. L’obra trigarà molts anys a realitzar-se. L’empresa que tirarà endavant el projecte serà Forces Hidro-elèctriques del Segre SA, constituïda el 1945. Hi participaven els germans Gomis, acompanyats de dues empreses catalanes més que arribaran a controlar: la Companyia Anònima Manresana d’Electricitat, responsable de l’enllumenat de Manresa i d’una sèrie de poblacions del Bages, el Berguedà i la Segarra, i Explotacions Hidroelèctriques amb concessions a la província d’Osca, el salt de Castellonroi i canal de Pinyana.
El primer president de les Forces Hidroelèctriques del Segre serà Joaquim Gomis i Cornet.
La central elèctrica del pantà d’Oliana es posà en marxa en període de proves el 1956 i les instal·lacions foren inaugurades oficialment el 1959. El 1965, Forces Hidro-elèctriques del Segre absorbí les tres companyies que l’havien constituït. Finalment fou integrada en el grup FECSA.
Bibliografia
- Benavente i Freixas, R., Can Gomis. Història d’una colònia industrial a les ribes del Llobregat, L’Aixernador Edicions, Barcelona 1992.