Era situat vora l’església parroquial del mateix lloc, però no se’n conserven ni ruïnes. Ben altrament, són relativament abundants les notícies documentals que en tenim des del segle XI. L’any 1050 fou donat pel comte d’Urgell Ermengol V a Joquetz Guillem. Uns anys després, el 1087, Bernat Gispert el traspassava a Guillem Gispert i a la seva muller Godlèn. Aquest matrimoni i el seu fill Babot, l’any 1106, signaven una convinença amb Santa Maria de Solsona, en virtut de la qual havien de posseir el castell de la Llena en feu de la canònica solsonina mentre visquessin; i, havent mort, semblantment l’havien de tenir en feu per la mateixa església Bernat Ramon, Ramon Sal·la i Hug Atanolf. Alhora, per la mateixa escriptura, empenyoraven a Santa Maria de Solsona la parròquia i l’església de Sant Sadurní de la Llena per cinc-cents mancusos d’or de València. El mateix any 1106, Guillem Gispert i Godlèn testaren i donaren el castell de la Llena al seu fill Babot, el qual l’havia de posseir mentre visqués; havent mort, havia de passar a Santa Maria de Solsona. L’any 1119 Ermengol Gispert, en presència del bisbe d’Urgell Odó, traspassà tots els drets que tenia al castell de la Llena a l’església de Solsona. Ens és conegut també el testament que féu Pere Bertran l’any 1120, en el qual disposà, entre altres coses, la donació al seu fill Bertran de “ipso chastro de Lena cum suos fevos”, llevat d’alguns béns que reservava per al seu fill Pere. Quinze anys després, el 1135, Adelaida de Montlleó donava a Santa Maria de Solsona diferents béns que tenia al terme d’aquest castell. L’any 1145 testà Babot, fill de Guillem Gispert i de Godlèn, el qual traspassà a la canònica de Solsona, de la qual es feia canonge, el castell de la Llena, llevat de Puig-redon, que llegava al seu fill Guillem (“dimissit corpus suum et fecit se canonicum Sancte Marie Solsone cum castro de Lena cum omnibus suis terminis, excepto Podio Rotundo cum sius terminis quod dimisit Guillelmo filio suo”). El procés que conduïa Santa Maria de Solsona a anar acumulant els alous i drets del terme del castell de la Llena, força avançat, encara havia de continuar consolidant-se: l’any 1159 Ramon de Josa venia a la mateixa canònica les honors que hi tenia; i, l’any 1161, Pere Guillem, després d’haver adquirit uns béns de la Llena a Ramon de Josa, els donà a Santa Maria de Solsona. Al final del segle XII (1193), la Marquesa de Ribelles i els seus fills Ramon i Gombal donaren també a Santa Maria de Solsona el castell de la Llena, amb els seus homes i dones, ultra els masos que hi posseïen. Semblantment, Guillem de Roca, al seu testament del 1225, donava a la canònica de Solsona el “castrum de Lena cum sius terminis”. Al seu torn, uns anys després (el document en qüestió és mancat de data), Ermessenda de Pinell, muller de l’esmentat Guillem de Roca, oferí el seu fill Berenguer a Santa Maria de Solsona, per tal que en fos canonge; lliurà a l’ensems a la canònica el castell de la Llena. Pels capbreus moderns sabem que el terme del castell de la Llena era força extens, i que incloïa una part dels termes parroquials de Montpolt, Terrassola i Pampe. L’any 1728 s’indicava que limitava a sol ixent amb el terme del castell de Lladurs; a migdia amb el de Clarà; a ponent amb els de Castellar i Ceuró i a tramuntana amb els de Terrassola, Timoneda i Montpolt. L’edifici del castell i les peces de terra immediates havien estat concedits en emfiteusi l’any 1542 per l’abat de Solsona Joan d’Aragó a Antoni Fàbrega, sotmès, com la resta de pagesos de la Llena, al pagament dels diversos drets dominicals a l’església de Solsona, que també hi exercia la jurisdicció civil i criminal. Al segle XVIII (1728), el castell i les terres concedides en establiment a mitjan segle XVI eren coneguts com el “mas Castellet o de la Longadera”. Resta encara avui la casa i mas el Castellet, però l’edifici fou reedificat al començament del segle XX.