No es coneix amb certesa l’emplaçament d’aquest castell, però el més versemblant és que es trobés prop de l’església parroquial de Santa Eulàlia de Timoneda. Es es mentat (“kastro Timoneta”) l’any 926 en el document de venda d’una vinya situada dins el seu terme. Torna a aparèixer citat en una convinença feudal del 1047, signada entre Arnau i Bernat de Dac —possiblement fills del Dac documentat l’any 999 en la venda de l’església de Santa Margarida i el mas de la seva vora, posseïdor d’alous a Timoneda —, d’una banda, i Otmar de Sunifred, de l’altra, en virtut de la qual els primers concedien al segon aquest castell. A les acaballes del segle XI (1094), Arnau Bernat disposava al seu testament que donava a Santa Maria de Solsona la part que tenia del castell de Timoneda. Semblantment, l’any 1212, Ramon d’Odèn donava a la mateixa canònica els drets que hi tenia. Aquest seguit de donacions apunten un procés que havia d’acabar per convertir Santa Maria de Solsona en senyora exclusiva de Timoneda. Cal recordar, d’altra banda, que des de la primera meitat del segle XII posseïa ja les esglésies d’aquest lloc. Sabem, a més, que el 1225 Guillem de Roca donà també a la canònica solsonina el que percebia al castell de Timoneda. Els capbreus coneguts de Timoneda —dels segles anomenats moderns— confirmen que la senyoria d’aquest castell pertanyia a Santa Maria de Solsona o que figurava entre els béns episcopals. El que correspon als anys 1625-1627 ens assabenta que al seu terme hi havia els masos Puig-Pinós, Vilardell, Sarri, el Vilar, el Soler, Solanelles, Riu, la Darneda i el Puig d’Altès; a banda dels cap masos que cadascun tenia agregats.