Situació
Aspecte exterior de l’església amb l’absis, decorat amb faixes llombardes, les quals delimiten grups de tres arcuacions.
L. Prat
Maria de Solanes es troba al terme parroquial de Montpolt, a l’extrem nord-occidental del municipi de Lladurs, propera a Pampe i a la vora de la casa Solanes.
Mapa: 291M781. Situació: 31TCG660588.
Per anar-hi des de Solsona estant, cal agafar la carretera de Bassella fins a la gravera que hi ha sota Ceuró, on, a mà dreta de la carretera, hi ha dos camins, dels quals cal seguir el de mà esquerra. Des de Solsona fins aquest trencall hi ha 14,800 km. Cal seguir el trencall esquerre esmentat; hom arriba a Solanes al cap de 7,500 km. L’església és mancada de porta i actualment és utilitzada com a magatzem. (RPA)
Història
Aquesta església era dins l’antic terme del castell de Montpolt, al lloc de Solanes. No degué passar de capella de la domus de Solanes, dins la parròquia de Montpolt. Depengué dels senyors de la domus de Solanes fins que aquests la cediren al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles.
Les notícies del lloc, de la domus i de la família de Solanes són del final del segle XII, en un document mal datat l’any 1062, que correspon en realitat al 1182, pel qual Guilla, senyora de Solanes, amb els seus fills Ot i Ramon de Clerà, reconegué que s’havia apoderat injustament d’unes vinyes situades a Santes Creus, que pertanyien a la canònica de Santa Maria de Solsona.
L’església és documentada l’any 1184, quan l’esmentat Ot de Solanes donà al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles el seu alou de Solanes, compost de les seves cases, el seu estatge o domus i la capella de Santa Maria, i altres béns i drets en diversos llocs.
En una consueta de l’any 1778 de la parròquia de Montpolt, de la qual depenia, el rector anotà que a l’església de Solanes es deia missa per la Mare de Déu d’Agost i per la Santa Creu de Maig, moment en què hom hi beneïa el terme. A mitjan segle XIX, el rector de Montpolt precisava que era oberta al culte públic i que n’era titular la Mare de Déu de l’Assumpció. (RPA-ABC)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau rectangular, rematada vers llevant per un absis semicircular.
M. Alierta
És un edifici d’una nau, de planta rectangular, amb absis semicircular orientat a llevant. L’aparell constructiu és format per pedres tallades a cops de maceta i posades en filades uniformes. La coberta és de dos vessants i la de l’absis, cònica, és feta amb lloses.
L’absis ha estat decorat amb un fris d’arcuacions llombardes, dividit per dues lesenes en tres sèries de tres arcuacions cadascuna.
Un detall del mur de l’absis amb la finestra, de doble esqueixada, situada a l’eix.
L. Prat
A l’absis hi ha centrada una finestra allargassada, de mig punt, adovellada i de doble esqueixada.
Hi ha dues finestres més del mateix tipus: l’una al mur de migjorn, a la banda propera a l’absis, i l’altra simètrica i tapiada, al mur de tramuntana.
La porta, de mig punt, adovellada i enrunada en bona part, és al mur de migjorn. Al frontis s’aixeca un campanar d’espadanya refet, amb dues obertures de mig punt. La nau de l’edifici fou sobrealçada.
A l’interior, la volta, força ensorrada, és de canó; obre l’absis un arc preabsidal en degradació. Per la banda del mur de tramuntana l’edifici és adossat a un cobert. En els darrers anys, l’enrunament d’aquesta església avança molt de pressa, la qual cosa ha motivat que els murs s’hagin esquerdat per molts indrets.
Per les seves característiques, especialment l’ornamentació absidal i la seva tecnologia, l’edifici s’adiu perfectament a les formes de l’arquitectura llombarda dominant el segle XI a Catalunya. (RPA)