Sant Pau de Terrassola (Lladurs)

Les ruïnes de l’església parroquial de Terrassola, i, a la seva vora, les del castell del mateix lloc, són al sector ponentí del municipi de Lladurs, a la riba esquerra de la ribera Salada.

Mapa: 291M781. Situació: 31TCG707583.

Per arribar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Bassella, fins al trencall que hi ha poc abans de Querol, a mà esquerra de la carretera (13 km). Cal seguir aquest camí 6 km, bo i tenint sempre a mà esquerra la ribera Salada. Fets aquests 6 km, hom arriba al peu d’un serrat, al cap del qual hi ha Terrassola. Per pujar-hi cal fer un quart de camí a peu.

Història

Aquesta església apareix esmentada (“Terraciola”) a la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda en l’acta de consagració de l’església de la Seu d’Urgell.

Amb sant Pau de titular (“Sancti Pauli de Terracola”) figura com a afrontació en una venda feta l’any 1052 per Guitard a Ricard, de terres situades a Terrassola, al lloc anomenat “ipsa Insula”.

A partir de l’any 1151 consta reiteradament que era una de les esglésies pertanyents a Santa Maria de Solsona: a la butlla d’Urbà II (1151), a la consagració del temple solsoní de l’any 1163, a la butlla d’Alexandre III (1180) i també a la relació d’esglésies posseïdes per la mateixa canònica redactada al final del segle XIII (“ecclesia de Terrazola”).

Al final del segle XII (1183), “Sancti Pauli de Terraçola” també fou una de les esglésies a les quals Pere de la Llena feu un donatiu en el seu testament. Un parell d’anys després, el 1185, Pere de la Llena venia al prepòsit de l’església de Solsona totes les terres que tenia a Terrassola, situades “ante ecclesiam de Terraçola”.

Pertanyent al bisbat d’Urgell, no passà a ésser definitivament una de les parròquies del bisbat de Solsona fins l’any 1623. A les acaballes del segle XVIII, Costa i Bafarull no li assignava cap església sufragània. L’any 1855, el rector indi-cava que n’era annexa la de Nostra Senyora de Massarrúbies (al segle XII havia estat donat a Sant Pau de Terrassola un “alaude de Maçanes Rubies”), que no fou recollida, emperò, a l’arranjament parroquial del 1897.

L’any 1909 fou suprimida la parròquia de Terrassola, i l’església passà a formar part de la de Santa Eulàlia de Timoneda. Des d’aleshores, l’edifici s’anà desmarxant, fins a l’actualitat, en què es troba en estat ruïnós.

Església

Tal com ens ha arribat, aquesta església és el producte de diverses reformes successives des de l’edat mitjana ençà. Ha arribat fins a nosaltres en un estat ruïnós molt avançat i embrossada, la qual cosa en dificulta l’examen.

És orientada a llevant, amb desviació vers migjorn; té la planta longitudinal, amb un absis trapezoidal posterior. La coberta és de dos vessants i al frontis hi ha adossat un campanar de torre quadrada amb quatre obertures de mig punt adovellades.

Les divergències entre els tipus d’aparell constructiu palesen que fou allargada en ésser substituït l’absis romànic per l’actual i que, a l’ensems, fou sobreaixecada la nau. La part romànica més clarament distingible és al mur nord-oriental, a l’extrem proper al frontis, inclosa una part del mateix frontis i del campanar, amb un parament de pedres tallades a cops de maceta i posades en filada. Aquesta part romànica del mur nord-oriental fou reforçada posteriorment amb contraforts.

Pel que fa a finestres, cal destacar-ne una del mur sud-oriental, propera a l’absis, d’una esqueixada i oberta en un sol bloc de pedra en forma ovalada i longitudinal. En aquest mateix mur, a la banda propera al frontis, hi ha la porta, de mig punt, adovellada i amb dos arcs en degradació. L’interior, excavat i destrossat furtivament els darrers anys, té una volta apuntada.

Bibliografia

• Francesc Gurri i Serra: Una región solitaria y agreste llamada Ribera Salada, “La Vanguardia Española”, 2 d’octubre de 1966, Barcelona.