Sant Martí d’Aguilar (les Avellanes i Santa Linya)

Les restes d’aquesta església es troben en una petita elevació de la part meridional de la partida de Sant Martí. Des del poble de Santa Linya s’ha d’agafar la pista que porta a l’estació de ferrocarril, i a uns 4 km, després de passar un petit pont, es troba a mà esquerra una pista barrada amb una cadena i molt costeruda. Al cap d’uns tres quarts d’hora de camí, la pista s’acaba en un pla amb pendent conegut com les “xaboles”, que forma part de la partida de Sant Martí. En el punt més alt de la zona de migdia, després de baixar un pendent, es troben les restes de l’església de Sant Martí.

Aquesta església fou una sufragània o simple capella per al culte dels habitants de la quadra d’Aguilar. Possiblement depenia de la parròquia de Sant Pere de Queralt, i com aquesta, del priorat de Santa Maria de Meià. El lloc d’Aguilar es documenta a partir de l’any 1053, quan Arnau Mir de Tost donà la quadra d’Aguilar amb la seva torre i els delmes que en sortissin a Sant Miquel de Montmagastre com a dotació de la canònica entre altres béns. No es pot concretar com passà de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre al monestir de Sant Maria de Meià. Però no es tenen notícies documentals d’aquesta nova dependència fins l’any 1337, quan el prior de Santa Maria de Meià afranquí Guillem Rossell, habitant de Montroig, de la questia de diners i blat sobre els béns immobles que posseïa en els termes de Montroig, Queralt i Aguilar. De l’església, no se’n tenen notícies fins a mitjan segle XVII, quan Roig i Jalpí afirmà que el priorat de Santa Maria de Meià posseïa l’església de: “Sant Martin Obispo y Confessor, en la quadra de Aguilar”. Més endavant quedà sense culte i en aquest moment es troba totalment enrunada.

Les restes de l’església de Sant Martí es distingeixen de les altres construccions de la zona pel fet d’ésser l’única construcció en què es va utilitzar morter de calç per a unir els carreus. El fet de trobar-se totalment enderrocada fa difícil descriure la seva estructura, però es pot intuir que tenia un absis semicircular orientat a llevant i una sola nau rectangular.