Una de les primeres mencions documentals de Sant Sadurní, al terme de Gerb, figura en una escriptura de l’any 1082, per la qual el comte Ermengol IV d’Urgell donà a Mir Arnau tot un seguit d’alous i altres béns immobles situats dins la demarcació castral de Gerb; una d’aquestes donacions, en concret una almúnia situada a la riba del Segre, confrontava segons el document, “..de una part in alod de Sancti Saturnini..”. Amb posterioritat, el mateix comte feia donació al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles l’any 1091 d’un lloc sota l’edificació més alta del castell de Gerb perquè l’abat, Pere, hi fes bastir una església en honor d’aquell sant. Tot i que aparentment puguin semblar dues notícies contradictòries, de fet no ho són, i l’explicació admet diverses possibilitats.
En primer lloc, que la donació d’un alou a Tavèrnoles l’any 1091 no exclogués que aquest cenobi tingués ja un altre alou dins el mateix terme de Gerb, cedit abans de l’any 1082; i en segon lloc, que la donació del 1091 fos, en realitat, la confirmació d’una possessió que el monestir urgellenc ja tenia des de feia almenys nou anys. Fos com fos, el cas és que entre les possessions del cenobi de Sant Serni de Tavèrnoles de la darreria del segle XI, hi consta una església dedicada a sant Sadurní dins el terme de Gerb (vegeu volum VI d’aquesta mateixa obra, pàg. 119), la qual segurament fou edificada entre el final de l’onzena centúria i l’inici del segle XII, tot i que avui es desconeix el lloc on fou construïda.