El petit poble de Sucs és situat a uns 25 km a l’oest de Lleida, un cop passada la serra del Coscollar, últim relleu abans d’arribar al pla de Lleida. Es té notícia del lloc de Subes en la delimitació del terme del castell de Montsó de l’any 1092 feta pel monarca aragonès Pere I. Sembla que un cop conquerit aquest sector, tal com succeí amb Gimenells, el terme de Sucs restà sota el domini reial. La colonització d’aquest lloc es devia iniciar ben aviat. Si més no, això és el que fa suposar el fet que l’església de Sucs figuri en l’Ordinatio ecclesiae Ilerdensis de l’any 1168. Segons aquest mateix document, aquesta església era integrada a la prepositura de Sant Llorenç, juntament amb les esglésies de Gimenells, Vallmanya i Raïmat. En les dècimes papa Is del 1280 s’esmenta el capellano de Sues. Malauradament, amb les crisis dels segles XIV i XV començà la davallada del lloc de Sucs. En les actes de la visita pastoral del 1696 consta com a lloc despoblat, i l’antiga església parroquial ja devia estar abandonada. La nova colonització de Sucs no s’inicià fins al segle XVIII. (XEC)
L’antiga església parroquial de Sucs, en un petit turó prop del nucli modern, és un edifici totalment aterrat del qual només resten unes poques filades del seu perímetre. Es tractava d’un edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, construït amb un aparell de carreus polits assentats sobre unes filades de fonamentació construïdes amb carreuó. Probablement era una església bastida al segle XIII. (JAA)