Situació
Vestigis de la primitiva església, descoberts l’any 1975 en construir un aparcament subterrani a la plaça de Sant Joan.
J.R. González
Les restes d’aquesta antiga església es troben sota l’actual plaça de Sant Joan, davant mateix de la nova església de Sant Joan, d’estil neogòtic. (XEC-JRG)
Mapa: 32-15 (388). Situació: 31TCG019099.
Història
La parròquia de Sant Joan fou una de les més actives i populoses de la ciutat. Les seves primeres referències daten de la segona meitat del segle XII, moment en què ja rebia el nom de Sant Joan de la Plaça pel fet d’ésser situada al costat del mercat principal de la ciutat. Apareix esmentada en l’Ordinatio ecclesiae llerdensis del 1168 com a cap d’una prepositura que incloïa també les esglésies de Sudanell i Sant Tomàs. Se sap que a partir del segle XIII rebé nombrosos donatius de llinatges de renom com els Ramon, els Sassala i els Tolosa. El 1372 s’hi efectuaven obres i ja aleshores existien les capelles de la Verge de l’Esperança, Sant Blai i Santa Cecília. Aquesta capella hostatjava la confraria dels blanquers. En els capbreus del 1382 i els censos parroquials del 1429, s’esmenten les capelles i els beneficis de Sant Joan Evangelista, Santa Anna, Santa Maria Magdalena, Esperit Sant, Santa Llúcia, Jesús, Santa Caterina, Tots Sants, Sant Bartomeu, Sant Miquel Arcàngel i Santa Maria. A l’interior se celebraren alguns consells municipals i una assemblea dels braços de Catalunya el 1469.
El 1868 l’ajuntament de Lleida feu enderrocar l’església per tal d’ampliar la plaça, al·legant l’estat ruïnós del temple. Els anys setanta del present segle es portaren a terme, al subsol de la plaça de Sant Joan, unes excavacions arqueològiques prèvies a les obres d’un aparcament subterrani. Aquests treballs arqueològics posaren al descobert les ruïnes de l’església de Sant Joan, les quals, un cop restaurades els anys vuitanta, han esdevingut una sala subterrània d’exposicions temporals. (XEC)
Església
Basament de l’absis de l’església descobert l’any 1975, conservat avui dia al subsol de la plaça.
J.R. González
L’església de Sant Joan —segons el resultat dels treballs arqueològics realitzats— era un edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. El mur de tramuntana de l’antiga església, fet de carreus, no té el fort desnivell del mur del costat sud, el qual assoleix uns 6 m d’alçada.
Al costat de tramuntana del temple hi havia el campanar i unes capelles adossades. L’absis té uns 9 m de diàmetre i un mur força gruixut, ja que supera els 2 m d’ample. És format per dues cares a cada costat de carreus encoixinats, i al mig una forta capa de reble de morter. Aquest tipus de parament s’estén per la cara sud, mentre que per la contrària és molt groller. Interiorment hi ha unes pilastres que podien haver sostingut l’arc triomfal. La resta de la nau tenia també un aparell fet de carreus, però poc treballats, i no tenia la fonamentació tan espectacular de la zona absidal. Aquesta sembla ser que s’havia fet a cel obert, i un cop construïda l’església, es tornà a colgar.
Per les característiques que encara es poden veure, l’església de Sant Joan correspon a un edifici bastit entre la darreria del segle XII i l’inici del segle XIII. Posteriorment, ja en època gòtica, s’hi feren algunes reformes i modificacions, les quals perduraren fins a la seva destrucció al segle XIX. (JRG)
Escultura
Al Museu Diocesà de Lleida es conserven algunes peces, datables al segle XIII, que provenen segurament d’aquesta església (mènsules i capitells) i que s’estudien en la monografia dedicada al fons d’art romànic de l’esmentat museu. (CPO)
Bibliografia
- Gallart. Junyent, Pérez, Rafel, 1985, pàgs. 25-38; Catllar-Armengol, 1987; Junyent-Pérez, 1994, 4, pàgs. 173-203; Oliver-Prim, 1995, pàg. 59.