La notícia més antiga que esconeix relativa a la vila d’Alàs data de l’any 878, que es permutà una terra a la vila d’Elasso. À partir d’aquí els esments sobre el lloc i les seves esglésies es repeteixen amb inusitada abundància al llarg dels segles X, XI i XII. Gràcies a aquesta es coneixen, a més, un ampli ventall de topònims vinculats al terme d’Alàs, com ara Saltello (878), Maurelianos (982), Baltingano o Batignano (984), Costarodam (984), Redonello (1013), Elasso Calvo (942), Paradis (1013), de la Font (1025), Margaxano (1042), Fontanelles (1045), Planas (1065), Cruces (1074).
L’any 988, la vila i l’església de Sant Esteve, amb la seva parròquia, era permutada pel comte Borrell II amb el bisbe i els canonges de la Seu. Amb aquesta permuta, Alàs i el seu terme passaren de l’òrbita comtal a l’eclesiàstica, mantenint-se com a senyoriu del capítol i bisbe d’Urgell fins al segle XIX. En la butlla del papa Silvestre II de l’any 1001 a favor del bisbe Sal. la es confirmava aquesta possessió.
Els vescomtes d’Osona hi tenien possessions, segons es desprèn de la compra d’una terra, feta l’any 929, pel vescomte Ermemir II; o de la donació a Santa Maria de la Seu realitzada, l’any 979, per la vescomtessa Ermetruit, germana del bisbe Guisad d’Urgell, de l’alou que ella hi tenia. També el comte de Cerdanya hi tenia propietats, car l’any 981 permutava l’alou que tenia a Elasso, amb altres terres, amb el bisbe Sal.la i els canonges de Santa Maria. En el mateix sentit cal esmentar el testament del bisbe d’Urgell Sal.la, del 1003, on deixava a Santa Maria de la Seu les vinyes i l’alou que tenia a Alasse. L’any 1378, en el capbreu llevador de la comanda de Susterris, consta com aquesta hi tenia establert un home propi.
El terme de Sant Esteve apareix esmentat l’any 984 i l’església de Sant Esteve l’any 1021, que rebé un llegat de 3 modis d’annona per a la seva il·luminació i 1 modi per a l’il·luminació dels altres sants d’Alàs. Un d’aquests altars era dedicat a sant Joan. Altres deixes conegudes a favor de l’església, són d’1 sou per a la seva il·luminació l’any 1037, o d’un quinal de vi l’any 1055.
La parròquia d’Elasso, per la seva banda, consta en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell.
L’església parroquial de Sant Esteve, que al segle XI tenia com a depenent Sant Lleïr de Vilva, fou visitada, els anys 1312 i 1314, pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona. En el llibre de la dècima de la diòcesi del 1391 figura dins del deganat d’Urgellet. L’església, sempre amb la categoria de parròquia, apareix també en els llibres de visites dels anys 1515 i 1575. Precisament en la relació d’aquest darrer any s’especifica que l’església s’ha de cobrir “degudament”, que s’ha d’allargar, un pam per cada costat, l’altar de Sant Esteve, i que es facin obres al campanar, consistents a cobrir-lo, pavimentar-lo i contruir-hi una nova escala d’accés.
L’any 1904 tenia com a annexes les capelles de Santa Maria de les Peces i de Bell-lloc. Actualment és cap de demarcació parroquial.